Resumen de Els robots de ficció: Hereus metàl·lics, identitats sobrevingudes i memòries de silici.
Sovint es parlar d'identitat partint de la premissa que el tema té dos vessant: identitat individual i la identitat col·lectiva, i que ambdós poden estar, i de fet ho estan, profundament relacionats. Igualment és freqüent parlar de la memòria com a una eina capaç de modelar la identitat personal, i com a un conjunt de vivències que conformen una identitat col·lectiva. Tant la narrativa literària com la cinematogràfica han produït al llarg de la seva existència nombrosos exemples que il·lustren aquesta interrelació. No obstant això, l'adveniment de l'anomenada IA (intel·ligència artificial), i la seva popularització, fa temps que han donat lloc a experiments literaris i cinematogràfics on s'exploren els problemes d'identitat que pateixen les entitats no humanes, en particular els robots (...).
És per això que per il·lustrar els comentaris que segueixen, s'ha optat per comentar tres exemples històricament reconeguts com a obres mestres en el seu gènere i que vindrien a demostrar que el problema de identitat en els robots de ficció encara no està resolt satisfactòriament, probablement perquè els seus creadors sempre han optat per la reacció de conflictes humanes i s'han conformat amb l'extrapolació sense parar massa atenció a l'elucubració autèntica (...).
