Vanessa Bretxa i Riera, Llorenç Comajoan Colomé, F. Xavier Vila i Moreno
En aquestes primeres dècades del segle XXI en què la realitat multilingüe de molts instituts i escoles catalans és innegable, la gestió de les llengües, de la programació per ensenyar-les, del seu ensenyament efectiu, i de la seva presència a dins i a fora de l’aula ha esdevingut un tema cabdal de les vides de molts centres educatius i de moltes famílies. En el transcurs del darrer segle, Catalunya ha experimentat unes transformacions sociolingüístiques de gran magnitud. D’una banda, el país homogeni i essencialment monolingüe de començaments del segle XX ha anat rebent diverses onades immigratòries que l’han transformat en una societat lingüísticament i culturalment diversa (Arnau, 2013; Pujolar, 2010; Vila & Galindo, 2012). D’altra banda, els canvis polítics, socials, tecnològics i culturals han fet que segments cada vegada més amplis de la població hagin anat aprenent llengües, tant segones com estrangeres (Pérez, Lorenzo, & Trenchs, 2016).
Aquesta comunicació és el fruit d’una recerca dissenyada per respondre aquests objectius:
a) Com és la realitat lingüística dels centres educatius (coneixements, usos, qualitat lingüística, etc.) i b) Com es gestiona aquesta realitat lingüística (model lingüístic, acollida dels nouvinguts, usos vehiculars, promoció del atalà, tensions a l’aula, formació docents, etc.).
Es van fer 40 entrevistes a professors i equips directius de 13 instituts de quatre localitats catalanes. Les entrevistes es van dur a terme durant el curs 2013-14 i es van analitzar posteriorment mitjançant l’anàlisi de contingut (Krippendorff, 2013).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados