Resumen de Aplicacions del grup triangular: Usos heterodoxos d'una pràctica poc convencional
Emma Gómez Nicolau, Ana Martí Gual
PREGUNTA DE RECERCA: L’objectiu d’aquesta comunicació és analitzar dues aplicacions de la tècnica del grup triangular per a la investigació social. Ens interessa identificar les potencialitats i limitacions de la tècnica, així com reflexionar sobre els seus principis d’aplicació, els criteris de selecció de les persones que participen i la seua moderació.
MARC TEÒRIC: El grup triangular no és una de les practiques d’investigació social més habitual al nostre entorn. Son poques les aportacions teòriques que tenim de referencia sobre els fonaments teòrics i metodològics de la pràctica entre els què destaquen les de Conde (1996, 2008) i Ruiz (2012). No obstant això, s’ha vist la seua utilitat en recerques per motius diversos, per exemple quan la temàtica feia inviable la realització d’un grup de discussió (García Selgas i Casado, 2010) i, sobretot, quan els discursos socials estan especialment cristal·litzats (Conde, 1993).
METODOLOGIA: S’analitzen dues aplicacions concretes d’aquesta tècnica en duesrecerques portades a terme per l’equip de l’àrea de sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló. En el primer cas, els grups triangulars s’utilitzaren per rastrejar la construcció d’arguments en defensa i contrala política lingüística positiva cap al valencià com a llengua minoritzada. En el segon, s’utilitzaren per produir discursos des de les posicions de persones expertes i afectades directament pel Codi Ètic Mundial per al Turisme.
PRINCIPALS RESULTATS: La captació dels perfils de les investigacions dutes a terme han permés intensificar el creuament de discursos més oposats, en conflicte i, d’aquesta manera, obtindre un elevat grau de comprensió de posicions més ancorades i la seua circulació davant d’altres també cristal·litzades en un grau semblant. L’ús que s’ha fet de la tècnica ha emprat el màxim grau de dissens dins del grup per generar aquesta dinàmica.
