Iniciatives socials per desmercatilitzar l'habitatge: Una anàlisi de marcs interpretatius
- Autores: Anna Grau Casajust, Alfonso López Bermúdez, Maria Antonia Carbonero Gamundí
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 20
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
La crisi iniciada el 2007, acompanyada de polítiques d’austeritat i retallades socials, han dibuixat un escenari social d’augment de la població vulnerable. Una de les cares més visibles ha estat l’augment d’execucions hipotecàries i la dificultat d’accés a l’habitatge per part de sectors cada cop més amplis de la població, la nova pobresa.
Com a resposta, també s’han ampliat les bases dels moviments socials, que han posat el focus no només en criticar el paper dels mercats en l'agumetn de l'exclusió social, si no també en assenyalar la ineficàcia de l’estat com a proveïdor de benestar, il·luminant les complicitats entre el mercat i l’estat en el neoliberalisme. Com indica Fraser (2014) els marcs de protesta, basats en ideals “no econòmics” com la solidaritat i la reciprocitat, estan plens de possibilitat per a la crítica política.
Partim de la crítica a la societat de mercat de Polanyi (1944) i la revisió de Nancy Fraser (2013) per analitzar com les practiques dels moviments socials per l’habitatge poden contribuir a repensar les polítiques de protecció i benestar social.
Presentem un treball empíric basat en entrevistes a integrants de tres moviments de lluita per l’habitatge: la plataforma reivindicativa la PAH, la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, la Borda, i la Posada de los Abrazos, iniciativa que proporciona una llar a dones en situació de vulnerabilitat.
Analitzem les entrevistes amb la metodologia dels marcs interpretatius, detectant el diagnòstic de la problemàtica i les solucions que plantegen.
Els resultats apunten a la necessitat d’incidir en el mercat de l’habitatge mitjançant una política social en el sentit que plantejava Polanyi (1944) de rearrelar els mercats a la societat per a que els interessos socials, com l’habitatge, no es subordinin al mercat.
