Resumen de La integració lingüística a través de l'escola en una societat altament bilingüitzada: un estudi longitudinal
Vanessa Bretxa i Riera, Llorenç Comajoan Colomé, F. Xavier Vila i Moreno
Un els reptes als quals s’enfronten les societats del coneixement és el de gestionar la creixent diversitat etnolingüística i cultural. Després d’un segle d’immigracions, la societat catalana ha desenvolupat un model educatiu propi basat en els principis de la inclusivitat intercultural (Arnau, 2013; Vila, 2012). Els resultats d'aquest model en termes d'integració sociocultural poden considerar-se en alguns aspectes contradictoris. D'una banda, els estudis disponibles (Huguet, Chireac, Navarro, & Sanso, 2011; Oller & Vila, 2010) confirmen que les diferències inicials en la competència lingüística per part dels diferents grups lingüístics es difuminen considerablement cap al final de l'educació secundària, almenys per a aquells alumnes formats en el sistema educatiu català. D'altra banda, diversos treballs (Benito & Gonzàlez, 2007, 2009; Sánchez, 2009) assenyalen que tot i els esforços per evitar-ho, el grau de segregació de l’escola en funció de l’origen etnonacional i cultural és molt considerable.
En aquest treball es pretén analitzar en quina mesura la bilingüització dels diferents grups d'origen immigrant va acompanyada d’una veritable superació dels límits intergrupals. Més concretament, l’estudi pretén analitzar l’evolució del procés integratiu de la població d’origen al·lòcton partint de cinc variables: els usos lingüístics a la llar, els usos lingüístics entre iguals, el consum cultural i mediàtic, les actituds i la competència lingüística en català i castellà.
La metodologia es va basar en una enquesta longitudinal panel sobre coneixements, usos i actituds lingüístiques. Els participants de l'estudi van ser una mostra de 119 estudiants d'origen immigrant seguits durant 5 anys (des de 6è de primària fins a 4t d'ESO).
