Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La legislación de las bandas militares en la Valencia del Ochocientos

    1. [1] Facultad de Teología San Vicente Ferrer (Valencia)
  • Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 6, 2015 (Ejemplar dedicado a: Actas del Congreso Internacional “La música a la mediterrània occidental” Xarxa de Comunicació intercultural Valencia, 23-25 de julio de 2014)
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      A nivel bibliográfico el siglo XIX aún se nos presenta como el más desconocido en cuanto a la evolución de las bandas de música y especialmente de las militares. El Arma de Infantería del Ejército español, inició la centuria del ochocientos con el predominio de la figura de los “Músicos contratados”, que eran músicos profesionales contratados por los mandos de los regimientos y los batallones, un recurso habitual en la mayoría de ejércitos europeos y americanos. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 esta situación se alteró, pues a los contratados se les añadirán los “Músicos de plaza”, soldados con conocimientos musicales con los cuales se formaban las músicas y charangas del ochocientos. Esta dicotomía perduró hasta la promulgación del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 por la cual el personal músico fue definitivamente militarizado y homogeneizado en cuatro categorías: Músicos de primera, segunda, tercera y Educandos asimilados a suboficiales. Por su parte los Músicos Mayores, que eran encargados de la dirección de las bandas y eran contratados, pasaron a estar asimilados a Alféreces y sus plazas a proveerse mediante oposición

    • català

      A nivell bibliogràfic el segle XIX encara se'ns presenta com el més desconegut pel que fa a l'evolució de les bandes de música i especialment de les militars. L’Arma d'Infanteria de l'Exèrcit espanyol, va iniciar la centúria del vuit-cents amb el predomini de la figura dels "Músics contractats", que eren músics professionals contractats pels comandaments dels regiments i batallons, un recurs habitual en la majoria d'exèrcits europeus i americans. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 aquesta situació es va alterar, ja que als contractats se'ls afegiran els "Músics de plaça", soldats amb coneixements musicals amb els quals es formaven les músiques i xarangues del vuit-cents. Aquesta dicotomia va perdurar fins a la promulgació del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 pel qual el personal músic va ser definitivament militaritzat i homogeneïtzat en quatre categories: Músics de primera, segona, tercera i educands assimilats a suboficials. Per la seva part els Músics Majors, que eren encarregats de la direcció de les bandes i eren contractats, van passar a estar assimilats a alferes i les seves places a proveir mitjançant oposició.

    • English

      The bibliographic of the nineteenth century presented as the unknown in terms of the evolution of the bands and especially the military. The Infantry Spanish Army began the eight century with the predominance of the figure of the "hired musicians" who were professional musicians hired by the commanders of regiments and battalions, a common resource in most European and American armies. From the Royal Decree of June 28, 1832 this situation changed, because they hired the added "place musicians", soldiers with musical skills with which formed the music and brass bands of the eight century. This dichotomy lasted until the promulgation of the Royal Decree of 10 May 1875 by which the musician was definitely militarized and homogenized in four categories: Musicians first, second, third and Pupils assimilated sub-officers and soldiers. Meanwhile the “Major Musicians”, who were responsible for the direction of the bands and were hired, became assimilated to be Second lieutenant and your situation to filled by opposition.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno