Estat de conservació de les praderies de Posidonia oceanica (Linnaeus) Delile, 1813 dins la Badia de Portocolom (Mallorca)

• Raquel Vaquer Sunyer ^[1] ; Joan Moranta ^[2]
  1. [1] Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados

     Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados

     Esporles, España

     
  2. [2] Instituto Español de Oceanografía

     Instituto Español de Oceanografía

     Madrid, España

     
• Localización: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, ISSN 0212-260X, Nº. 60, 2017, págs. 193-203
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Conservation status of Posidonia Oceanica (Linnaeus), Delile, 1813 meadows in Portocolom Bay (Majorca).
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Posidonia oceanica (Linnaeus), Delile, 1813 és una fanerògama marina endèmica del Mediterrani que proporciona gran quantitat de serveis ecosistèmics i és clau per a la conservació de la biodiversitat. Com la majoria de la vegetació marina està en greu recessió. Una de les principals amenaces que afecten aquesta planta, juntament amb l’eutrofització i l’escalfament global, és el fondeig incontrolat. En aquest estudi fem una avaluació de l’estat de conservació de la praderia de P. oceanica situada davant la platja de s’Arenal a la badia de Portocolom afectada per fondeig incontrolat. La mitjana del percentatge de cobertura entre una fondària de 2 i 4.8 metres va ser de 44.2 ± 13.6 %, cobertures inferiors a les reportades anteriorment per aquesta zona.

    Les densitats van variar entre 392 i 576 feixos/m2 , amb una mitjana de 508 ± 31 feixos/m2 . Aquesta praderia té molt baixa densitat, o densitat anormal, indicant que està sotmesa a pressions que posen en perill el seu estat de conservació. Vam poder estimar el nombre de feixos arrabassats per una àncora d’un vaixell d’uns 15 metres d’eslora, que va ser de 165 ± 31 feixos. Aquesta praderia necessitaria 5 anys en condicions òptimes per poder recolonitzar l’àrea arrabassada per aquesta àncora. Una estima del carboni alliberat per l’efecte del fondeig d’aquesta àncora revelaria que 915 g de carboni quedaria disponible i podria ser alliberat a l’atmosfera.

  • English

    Posidonia oceanica (Linnaeus), Delile, 1813 is an endemic Mediterranean seagrass that provides multiple ecosystem services and is a key species for biodiversity conservation. Like most submerged vegetation, this key habitat is regressing alarmingly. One of the main threats affecting this seagrass, together with eutrophication and global warming, is uncontrolled anchoring. Here, we evaluate the conservation status of the P. oceanica meadow in front of s’Arenal beach in Portocolom Bay that is affected by uncontrolled anchoring. The mean cover percentage at depths between 2 and 4.8 meters was 44.2 ± 13.6 %, lower than previously reported for this area. Densities varied between 392 and 576 shoots/m2 , with an average of 508 ± 31 shoots/m2 . This is a very low, or even an abnormal, density, indicating that this meadow is subject to pressures that are threatening its conservation. We could estimate the number of shoots that were torn off by the action of anchoring of a 15 m long boat: 165 ± 31 shoots. This meadow would require 5 years of optimal conditions to be able to recolonize the area removed by the action of this anchoring. An estimate of the carbon released by the action of this anchoring was 915 g of carbon that could become available and could be released to the atmosphere.