Protocolo para el manejo oftalmológico de la parálisis facial

• Autores: Pablo Carnota Méndez, F. Mascaró Zamora, Silvia Muñoz Quiñones, Xavier Graell Martín, L. Castillo
• Localización: Annals d'oftalmologia: òrgan de les Societats d'Oftalmologia de Catalunya, Valencia i Balears, ISSN-e 1133-7737, Vol. 15, Nº. 1 (ENE-MAR), 2007
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Ophthalmologic management of facial palsy
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Objetivo: Consensuar un protocolo de actuación para el manejo de las complicaciones oftalmológicas de la parálisis facial(PF) con la finalidad de determinar el tiempo de espera más adecuado para realizar cirugía definitiva, y establecer la eficacia de los diferentes procedimientos quirúrgicos. Material y métodos: Estudio retrospectivo de las diversas estrategias terapeúticas aplicadas a los pacientes con parálisis facial remitidos al servicio de Oftalmología(Unidad de Órbita y Oculoplástica) del Hospital Universitario de Bellvitge desde 1995 hasta 2004. En el seguimiento se ha valorado la eficacia subjetiva y objetiva de dichas estrategias. También se ha estudiado el intervalo de tiempo sin aplicar medidas definitivas en espera de una posible recuperación. Resultados: Existen dos grupos de pacientes con parálisis facial, la de causa potencialmente recuperable y menos de 6 meses de evolución, y la de causa no recuperable y/o de más de 6 meses de evolución. En los pacientes del primer grupo se aplican medidas terapeúticas médicas o quirúrgicas no definitivas, reversibles, en espera de la resolución de la parálisis. La mayor o menor agresividad de estas medidas vendrá dada por la sintomatología del paciente y por la presencia de factores de mal pronóstico de recuperación de la parálisis. En los pacientes del segundo grupo las posibilidades de recuperación son mínimas y por ello se aplican medidas correctoras quirúrgicas de carácter definitivo. Conclusiones: El tratamiento de los pacientes con PF de causa potencialmente recuperable y menos de 6 meses de evolución debe ser conservador y no necesarimente quirúrgico. En contraposición, el de los pacientes con PF de causa no recuperable y/o de más de 6 meses de evolución es siempre quirúrgico.

  • català

    Objectiu: Consensuar un protocol d'actuació per l'arranjament de les complicacions oftalmològiques de la paràlisi facial (PF) per tal de determinar el temps d'espera més escaient per a efectuar un tractament quirúrgic definitiu, i establir l’eficàcia dels diferents procediments quirúrgics.

    Material i mètodes: Estudi retrospectiu de les diferents estratègies terapèutiques. emprades amb els pacients afectes de paràlisi facial visitats pel servei d’Oftalmologia (Unitat d’Òrbita i Oculoplàstica) de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de 1995 a 2004. El seguiment ha estudiat l’eficàcia objectiva i subjectiva dels procediments. Igualment s'ha estudiat l'interval de temps sense aplicar mesures definitives, tot esperant la possible recuperació de la paràlisi.

    Resultats: Hi han dos tipus de pacients amb paràlisi facial: la de causa potencialment recuperable i de menys de 6 mesos d’evolució;

    i la de causa no recuperable i/o més de 6 mesos d’evolució.

    Els pacients del primer grup es beneficiaran de mesures mèdiques o quirúrgiques no definitives o reversibles, en espera de la resolució de la paràlisi. L' absència de signes de mal pronòstic per a la recuperació i la simptomatologia del pacient condicionaran la major o menor agressivitat de les esmentades mesures. Els pacients del segon grup tenen baixa probabilitat de recuperació espontània, per tant són tributaris a ser tractats amb tècniques correctores de tipus quirúrgic.

    Conclusions: El tractament dels pacients amb PF de causa potencialment recuperable i menys de 6 mesos d’evolució ha de ser conservador i no necessàriament quirúrgic. En contraposició, el tractament dels pacients amb PF de causa no recuperable i/o més de 6 mesos d’evolució és sempre quirúrgic.

  • English

    Objective: To establish the guidelines for management of ophthalmologic complications of facial palsy in order to determine the waiting time before performing a definite surgery and efficiency of surgical procedures.

    Material and methods: Retrospective study of therapeutic strategies applied to patients diagnosed of facial palsy referred to Orbit and Oculoplastic Unit of Bellvitge Universitary Hospital from 1995 to 2004. Two parameters have been studied during the follow-up, the effectiveness of such strategies, and the appropriate deferral time waiting for a palsy recovery before applying definite procedure.

    Results: There are two main groups of patients with facial palsy, those with a potentially recoverable etiology and less than 6 months of evolution, and the group with a non-recoverable etiology and / or more than 6 months of evolution.

    Patients from the first group will receive non-definite, reversible whether medical or surgical treatments while waiting for the recovery.

    Depending on the symptoms and bad prognosis factors different procedures will be performed. On the other hand, patients from the second group whose likelihood of recovery is minimal definite surgical treatments will be applied.

    Conclusions: Treatment of recoverable facial palsy lasting less than 6 months of evolution must be non-definite and not necessarily surgical. Non-recoverable cases and those lasting more than 6 months should correct sequelae surgically.