Resumen de El mite de la creativitat i la fonamentació conceptual de l'expressió plàstica
És sabut que, en qualsevol matèria d’ensenyament, la pràctica a l’aula és guiada o s’empara en tota una sèrie de concepcions i teories. Aquestes teories poden ser conscients i assumides de forma explícita per part dels docents -i dels alumnes- o poden pertànyer a l’àmbit més inconcret i inconscient de les creences. Si la pràctica docent es veu determinada per les concepcions del professor en qualsevol àrea de coneixement, potser aquesta afirmació pren una especial importància en el cas de l’expressió plàstica. Tradicionalment envoltada per argumentacions del seu valor educatiu poc o gens contrastades per la investigació sistemàtica, l’educació plàstica es mou sovint en terrenys d’una relliscosa inconcreció epistemològica.
