Resumen de Problemes causats per l'augment de pes en l'esportista

Yolanda Puentes Zamora, CREFF,A.F., A. Ruano

• español

  Los años 60, fueron aquellos de la delgadez, los años 80 son los del músculo. De cifras tomadas de la federación francesa, había en 1960, 9.478 culturistas y halterófilos licenciados. En 1987 eran 18.22Í5. Esta "locura de músculo" conduce a numerosos deportistas a aberraciones múltiples: toma de medicamentos peligrosos (anabolizantes, diuréticos), regímenes "hiper-hiperprotídicos"... que podrían tomarse a risa si no fueran nocivos para la salud. Es por esto que nos interesamos en la ganancia de peso del deportista, considerando la masa magra y no la masa grasa. Contrariamente a lo que ocurre en el dominio de los lípidos y glúcidos, que pueden estar almacenados en forma de triglicéridos adipocitarios y glucógeno hepato-celular, el organismo no dispone de reservas de proteínas verdaderas (salvo bajo la forma de seroalbúmina y de hemoglobina que son resevas relativas, poco importantes y gastadas rápidamente). El organismo no puede aumentar su masa muscular que a partir de proteínas exógenas alimentarias. Recordaremos, en una primera parte, el papel de las proteínas en dietética del deporte y en la actividad muscular. En una segunda parte, veremos más específicamente los problemas causados por la ganancia de peso y en los regímenes hiperprotídicos.

• català

  Els anys 60 foren els anys d'estar prim; els anys 80 son els anys d'estar musculós. Segons xifres de la federació francesa, hl havia el 1960,9.478 culturistes i halterófils llicenciats. El 1987 n'hi havia 18.225. Aquesta "follia del múscul" comporta que nombrosos esportistes facin moltes aberracions: presa de medicaments perillosos (anabolitzants, diürètics), règims "híper-hiperprotidics"... que podrien fer riure si no fossin nocius per la salut. És per això que ens interessem per l'augment de pes de l'esportista, considerant la massa magra i no la massa grassa. Contràriament al que passa en el domini deis lípids i glúcids, que poden estar emmagatzemats en forma de triglicèrids adipocitaris i glucogen hepatocel-I, l'organisme no disposa de reserves de proteïnes vertaderes (excepte sota la forma de la seroalbúmina i d'hemoglobina que son reserves relatives, poc importants i gastades ràpidament). L'organisme no pot augmentar la seva massa muscular sinó és a partir de proteïnes exògenes alimentaries. Recordarem, en una primera part, el paper de les proteïnes en dietètica de l'esport i en l'activitat muscular. En una segona part veurem mes específicament els problemes causats per l'augment de pes i els règims hiperproteics