Resumen de Sincronia i diacronia de 'ser' i 'estar'
De la introducció que presideix l'article: "Aquest article té un objectiu doble. D'una banda, es mostra que la proposta d'Escandell i Leonetti (2002) permet explicar de manera adequada els usos orals i escrits de 'ser' i 'estar' en català actual i, d'altra banda s'ofereix una explicació del canvi lingüístic que porta a la substitució progressiva de 'ser' per 'estar' des del llatí al català actual -tant en construccions passives, com en oracions copulatives. A fi i efecte d'assolir aquest objectiu, l'article s'estructura en diversos epígrafs, en el primer dels quals es resumeix la proposta d'Escandell i Leonetti (2002). A continuació, s'explica el comportament sintàctic de 'ser' i 'estar' en català actual i es mostra l'adequació de la proposta d'aquests autors pel que fa, entre d'altes, als exemples del tipus 'Avui la Maria està molt maca' en contrast amb 'La Maria és molt maca'. El tercer apartat se centra en na breu descripció dels orígens etimològics i dels usos corresponents al català medieval dels verbs 'ser' i 'estar', la qual constitueix el punt de partida de l'epígraf següent on s'ofereix una explicació del canvi lingüístic i dels seus aspectes més rellevants: desencadenant del canvi, gramaticalització d''estar', pèrdua de significat per part de 'ser' i origen dels usos actuals".
