Impacto político e informativo de las redes sociales: Esferas de actuación y comparación con los medios

• Salvador Enguix Oliver ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº 56, 2017, págs. 71-85
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Political and informative impact of social media: Fields of action and comparison with the media
  • Impacte polític i informatiu de les xarxes socials: Esferes d’actuació i comparació amb els mitjans
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 21 Citas
• Resumen
  • español

    En este trabajo se desarrolla un ensayo teórico sobre las esferas de actuación de las empresas de redes sociales que plantea la hipótesis de que estas, como los medios, tienen naturaleza de actores políticos y no son simples canales. Para analizar esta hipótesis utilizamos una metodología descriptiva que se apoya en el análisis bibliográfico y en la visión que ofrecen los medios sobre el impacto de las redes sociales contemporáneas. En primer lugar, se revisa el cumplimiento de los cuatro rasgos señalados por Borrat (1989) a propósito del periódico como actor político; en segundo lugar, se proponen cuatro grandes esferas de actuación política e informativa de estas empresas: 1) la creación de comunidades, 2) la difusión de contenidos, 3) las actividades de filtro y de jerarquización de tales contenidos, y 4) la financiación directa o indirecta de partidos políticos. Estos cuatro ámbitos tienen, sin duda, efectos políticos en la sociedad, unos efectos que, constatamos, pueden redundar tanto en el refuerzo de la calidad democrática de nuestras sociedades como en su detrimento. Sin embargo, y con referencia al modelo de Borrat sobre el periódico, estas funciones se alejan claramente del papel de los medios respecto a la independencia y a su condición de objeto de críticas, así como al hecho de no generar contenidos propios, lo cual es definitorio de los medios.

  • català

    En aquest treball es desenvolupa un assaig teòric sobre les esferes d’actuació de les empreses de xarxes socials que planteja la hipòtesi que aquestes, com els mitjans, tenen naturalesa d’actors polítics i no són simples canals. Per analitzar aquesta hipòtesi fem servir una metodologia descriptiva que es basa en l’anàlisi bibliogràfica i en la visió que ofereixen els mitjans sobre l’impacte de les xarxes socials contemporànies. En primer lloc, es revisa el compliment dels quatre trets assenyalats per Borrat (1989) a propòsit del diari com a actor polític; en segon lloc, es proposen quatre grans esferes d’actuació política i informativa d’aquestes empreses: 1) la creació de comunitats, 2) la difusió de continguts, 3) les activitats de filtre i de jerarquització de tals continguts, i 4) el finançament directe o indirecte de partits polítics. Aquests quatre àmbits tenen, sens dubte, efectes polítics en la societat, uns efectes que, constatem, poden redundar tant en el reforç de la qualitat democràtica de les nostres societats com en detriment seu. Tanmateix, i amb referència al model de Borrat sobre el diari, aquestes funcions s’allunyen clarament del paper dels mitjans pel que fa a la independència i a la seva condició d’objecte de crítiques, com també pel fet de no generar continguts propis, la qual cosa és definitòria dels mitjans.

  • English

    This paper develops a theoretical analysis of the spheres of action of the social network companies proposing the hypothesis that these, like the media, have the nature of political actors, and are not simple channels. To confirm this hypothesis a descriptive methodology is used, based on bibliography and the vision offered by the media about the impact of social networks. In the first place, the fulfillment of the four features mentioned by Borrat (1989) regarding the newspaper as a political actor is reviewed. Secondly, four major areas of political and informational action are proposed for these companies: 1) the creation of communities, 2) the dissemination of content, 3) content filtering and hierarchization, and 4) the direct or indirect funding of political parties. These four areas undoubtedly have political effects on society, effects which can result both in strengthening the democratic quality of our societies and in their detriment. However, and with reference to Borrat’s model on the newspaper, these functions clearly depart from the role of the media in terms of independence and their status as critics objects, as well as in the fact of not generating their own content, which is defining the media.