Resumen de "La Querelle des anciens et des moderns": Leopardi i la via perduda del romanticisme alemany
El marc interpretatiu d’aquest article parteix de l’establiment de dos bàndols filosòfics: per una banda, Goethe i Leopardi, en tant que respectuosos amb el límit de la natura, i per l’altra, els romàntics i l’idealisme absolut de Hegel, en tant que irrespectuosos amb els límits de la natura. El salt teòric a partir del qual gira aquest article, consisteix a estendre l’enfrontament explícit que Giacomo Leopardi va mantenir contra el romanticisme vers l’idealisme absolut de Hegel. I és que hom es planteja el fet que ambdós moviments van en contra de la veritat en tant que revelació. La veritat leopardiana es revela mitjançant la imaginació o les il·lusions, la qual cosa el porta a depassar el conflicte entre els anciens i els modernes en tant que models. I és que no hi pot haver models perquè la veritat no és pas un objecte.
