"L'Acadèmia del teatre a la Quaresma. Concert de veus i instruments", de M. Tramulles (atribuït): una visió de la vida musical barcelonina del segle XVIII

• Autores: Xavier Daufí
• Localización: Revista catalana de musicologia, ISSN 1578-5297, Nº. 5, 2012, págs. 71-87
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The academy of theatre during lent. Concert of voices and instruments, attributed to M. Tramulles:: A view of barcelona’s musical life in the 18th century
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El concert, un dibuix a ploma atribuït a Manuel Tramulles (1715-1791), representa una escena en què deu personatges, en un ambient distès, interpreten i escolten música.

    Aquesta petita obra ens permetrà analitzar diferents aspectes que possibilitaran una aproximació i contextualització del fet musical a la Barcelona del segle xviii. Es consideraran diferents qüestions: actitud i disposició dels músics (tots ells, alguns tocant i d’altres no, al voltant del clave), tipus i nombre d’instruments (trio de corda, flauta, trompa i clave, a més de dues cantants) i tècnica interpretativa. Resultarà igualment interessant, per tal de descobrir si existien a Europa costums semblants pel que fa a la pràctica musical en societat, la comparació d’aquesta amb altres representacions europees de temàtica similar.

    El dibuix atribuït a Tramulles servirà, així mateix, per complementar la ingent informació documental aportada pel baró de Maldà al seu Calaix de sastre sobre la vida i els costums musicals barcelonins de la darreria del segle xviii i els primers anys del xix. Eren diverses, segons el testimoni del noble català, les cases d’aristòcrates i burgesos en què regularment al llarg de l’any tenien lloc concerts. El dibuix que aportem podria ser la representació d’una d’aquestes audicions.

    També es podrà comprovar que l’obra atribuïda a Tramulles no és un mer exercici abstracte en què es pretengués únicament representar una escena amb alguns músics tocant instruments o cantant; el dibuix, efectivament, reprodueix, encara que potser de manera resumida, l’escena d’una interpretació musical real. La instrumentació emprada pels compositors de l’època es correspon exactament amb la que veiem al dibuix. Es desprèn, en vista d’això, que l’autor coneixia perfectament com s’organitzava la música.

  • English

    The Concert, a pen drawing attributed to Manuel Tramulles (1715-1791), represents a scene in which ten figures play and listen to music in a relaxed atmosphere. This little drawing allows an analysis of different aspects that will permit an approach to music in 18th-century Barcelona and this music’s contextualisation. Various aspects are considered:

    the posture and positioning of the musicians (all of them –some playing and others not– are set around the harpsichord), type and number of instruments (string trio, flute, horn and harpsichord, in addition to two singers) and performance technique. In order to determine whether there were similar customs in Europe with respect to music in society, it is also interesting to compare this drawing to other European representations on like subjects.

    Additionally, the drawing attributed to Tramulles will serve to supplement the immense body of documentary information on the musical life and customs of Barcelona in the late 18th and early 19th centuries provided by the Baron of Maldà in his work Calaix de sastre. According to this Catalan nobleman, concerts were held regularly throughout the year in several aristocratic and bourgeois homes in the city.

    It will also be determined that the work attributed to Tramulles is not a mere abstract exercise seeking only to represent a scene with some musicians playing instruments or singing. Indeed, the drawing depicts, although perhaps in a summary way, the scene of a real musical performance. The instruments used by the composers of the times are exactly those which appear in the drawing. It may therefore be deduced that the artist was thoroughly acquainted with the way in which musical performances were organised.