Resumen de Les Al.legories musicals en l'edició impresa de la "Màscara reial": nous models iconogràfics en els gravats catalans de la segona meitat del segle XVIII
- English
What would come to be considered one of the foremost landmarks in the history of Catalan engraving was published in Barcelona in 1764: the editio princeps of the Màscara Reial (Royal Masque). A gift for the Bourbon king Charles III on the occasion of his arrival in Barcelona from Naples in 1759, the album comprises 26 sheets and includes engravings and texts. The preparatory drawings were by the Catalan engraver Francesc Tramulles (1722-1773), the prints were engraved by A. J. Defehrt (1723-1774) and the tailpieces and initials were the work of the Valencian engraver Pere Pasqual Moles (1741- 1797).
One of this album’s most interesting aspects, however, is its iconographic programmes, which are idealised representations in which music and classical mythology play a prominent role. The ephemeral festival is represented for the first time as an allegorical feast. This is a new iconographic model that would serve as a source for subsequent works.
It follows the French models of the times and seeks to describe certain historical events with the aim to commemorate and mythologise them.
This paper describes and explains these iconographic programmes in which music is used to accompany the retinue formed by mythological divinities and carnivalesque characters.
These figures include, for example, Apollo and his lyre, and the representation of the nine muses, which are musical allegories used to highlight specific exalted aspects of the monarchy and which became iconographic models for later works.
- català
L’any 1764 es va publicar a Barcelona la que seria considerada una de les fites més importants de la història del gravat català: l’edició prínceps de la Màscara reial. Obsequi dirigit al rei Borbó Carles III amb motiu de la seva arribada a Barcelona l’any 1759, provinent de Nàpols, l’àlbum està format per 26 fulls i inclou gravats i textos. Els dibuixos preparatoris són del gravador català Francesc Tramulles (1722-1773), les estampes van ser gravades per A. J. Defehrt (1723-1774) i els culdellànties i les caplletres són obra del gravador valencià Pere Pasqual Moles (1741-1797).
Però un dels aspectes més interessants d’aquest àlbum són els seus programes iconogràfics, representacions idealitzades on la música i la mitologia clàssica tenen una presència destacada. Per primera vegada, la festa efímera és representada com una festa al· legòrica. Es tracta d’un nou model iconogràfic que servirà de font en obres posteriors, segueix els models francesos de l’època i pretén descriure determinats fets històrics amb l’objectiu de commemorar-los i mitificar-los.
En aquest article ens endinsarem en aquests programes iconogràfics on la música s’utilitza per a acompanyar el seguici integrat per divinitats mitològiques i comparses carnavalesques, i els explicarem. Així podrem veure, per exemple, la figura d’Apol·lo, acompanyat amb la seva lira, i la representació de les nou muses, al·legories musicals utilitzades per a destacar determinats aspectes d’exaltació de la monarquia i que van esdevenir models iconogràfics d’obres posteriors.
