El arte y su educación en la era de la hipermediación digital

• Autores: Ricardo González García
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 17 (revista d'art, ciència i tecnologia), 2016 (Ejemplar dedicado a: Arte y educación)
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • L'art i la seva educació en l'era de la hipermediació digital
  • Art and art education in the era of digital hypermediation
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • español

    Con la implantación de las nuevas tecnologías digitales de la información y la comunicación, el desarrollo de nuestra vida cotidiana, en sus múltiples aspectos sociales, ha variado considerablemente. Este hecho nos hace recapacitar sobre la adaptación de las estructuras tradicionales a los usos que impone el nuevo paradigma digital. Un proceso que, en el caso concreto que nos atañe, tiene como objetivo asimilar, aceptar y rearticular la enseñanza del arte en función de la variación que han sufrido las prácticas artísticas, sincrónicas al cambio social que ha provocado la hipermediación en la que nos vemos insertos. Una razón instrumental que, en su perpetua asistencia y necesaria hibridación con los procesos artísticos, nos obliga a volver sobre ellos para adecuar una educación acorde. Para ello es necesario revisar el momento actual que atraviesa la sociedad, el arte y su educación en base a su cuestionamiento y una posible reactualización que vibre en la onda del sentir propio del tiempo presente.Pretendemos enfatizar en el presente artículo, por tanto, el gran peso que ostenta un mundo digitalmente hipermediado para la transformación de las prácticas artísticas. Asimismo, cerciorarnos de la necesidad de una nueva educación que trate de hacerse eco de estos comportamientos, estableciendo una estrategia abierta a la convergencia y la interacción de los diferentes agentes en juego.

  • català

    Amb la implantació de les noves tecnologies digitals de la informació i la comunicació, el desenvolupament de la nostra vida quotidiana, en els seus múltiples aspectes socials, ha variat considerablement. Aquest fet ens fa recapacitar sobre l'adaptació de les estructures tradicionals als usos que imposa el nou paradigma digital. Un procés que, en el cas concret que ens afecta, té com a objectiu assimilar, acceptar i tornar a articular l'ensenyament de l'art en funció de la variació que han sofert les pràctiques artístiques, sincròniques al canvi social que ha provocat la hipermediació en la qual ens veiem inserits. Una raó instrumental que, en la seva assistència perpètua als processos artístics i la hibridació necessària amb aquests darrers, ens obliga a replantejar-los per adequar una educació harmònica. Per a això, és necessari revisar el moment actual que travessa la societat, l'art i l'educació, sobre la base del seu qüestionament i una possible reactualització que vibri en l'onda del sentir propi del temps present.Volem emfatitzar en aquest article, per tant, el gran pes que ostenta un món digitalment hipermediat per a la transformació de les pràctiques artístiques. A més, volem cerciorar-nos de la necessitat d'una nova educació que tracti de fer-se ressò d'aquests comportaments, establint una estratègia oberta a la convergència i la interacció dels diferents agents en joc.

  • English

    With the introduction of digital information and communications technology, the wide-ranging social aspects of our everyday lives have developed in considerably different ways. This has meant we have had to consider adapting traditional structures to uses imposed by the new digital paradigm. In our case, this process involves assimilating, accepting, and re-articulating teaching art with respect to the changes experienced in artistic, synchronic practices with respect to the social change-derived hypermediacy in which we are immersed. Given its perpetual nature and necessary hybridisation with artistic processes, we are forced to re-examine them to provide appropriate education. This is why present-day society, art and education needs appraising, based around questioning and a possible recreation of the current vibrations being felt.With this article, we therefore intend to emphasise the major role of a digitally hypermediated world in transforming artistic practices. In addition, we need to ensure new educational processes attempt to echo these behaviours, establishing the open convergence and interaction of the various players into the game’s strategy.