Ayuda
Ir al contenido

Fotocoagulación por láser

  • Autores: Daniel Vilaplana, V. Poposki, Joan Giralt Josa, S. Khaouly
  • Localización: Annals d'oftalmologia: òrgan de les Societats d'Oftalmologia de Catalunya, Valencia i Balears, ISSN-e 1133-7737, Vol. 24, Nº. 4 (Octubre-Noviembre), 2016
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Laser photocoagulation
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      El uso racional de la fotocoagulación en el edema macular diabético (EMD) se inicia en el año 1985, cuando el Estudio Clínico Tratamiento Temprano de la Retinopatía Diabética (ETDRS por sus siglas en inglés) marca las pautas para el tratamiento con láser. Actualmente la Sociedad Española de Retina y Vítreo (SERV) en sus guías de práctica clínica indica la fotocoagulación convencional sólo en el EMD focal - bien definido y sin afectación central. La angiografía fluoresceínica tiene un papel fundamental para optimizar los resultados. Nunca se ha demostrado que la destrucción térmica retiniana sea necesaria para lograr los beneficios del tratamiento con láser. Este daño térmico del tejido, es el origen de las complicaciones potenciales de la fotocoagulación convencional. La nueva metodología de “fotocoagulación mínimamente invasiva”, obtenida con impactos poco visibles (PASCAL) o no visibles (láser de micropulsos sub-umbrales), ha significado un cambio radical en comparación con el láser convencional. El objetivo de los nuevos métodos es el restablecimiento de la función de la barrera hematorretiniana externa estimulando selectivamente las células del EPR (“fotoestimulación”) en la creación de una cascada de eventos que liberan factores químicos, que luego permitan que el EMD se resuelva. El beneficio clínico debido al reducido daño colateral, la menor respuesta inflamatoria, y la preservación de la capa de fibras nerviosas retinianas en la región macular es claro. Una limitación es que los protocolos de tratamiento no están bien establecidos y la posibilidad de “tratamiento insuficiente” siempre es una preocupación.

    • català

      L’ús racional de la fotocoagulació a l’edema macular diabètic (EMD) s’inicia a l’any 1985, quan l’Estudi Clínic Tractament d’hora de la Retinopatía Diabètica (ETDRS per les seves sigles en anglès) marca les pautes pel tractament amb làser. Actualment la Societat Espanyola de Retina i Vítreo (SERV) a les seves guies de pràctica clínica indica la fotocoagulació convencional només a l’edema macular focal- ben definit i sense afectació central. L’angiografia fluoresceínica té un paper fonamental per optimitzar els resultats. Mai no s’ha demostrat que la destrucció tèrmica retiniana sigui necessària per a aconseguir els beneficis del tractament amb làser. Aquest dany tèrmic del teixit, és l’origen de les complicacions potencials de la fotocoagulació convencional. La nova metodologia de “fotocoagulació mínimament invasiva”, obtinguda amb impactes poc visibles (PASCAL) o no visibles (làser de micropolsos sub-umbrals), ha significat un canvi radical en comparació amb el làser convencional. L’objectiu dels nous mètodes és el restabliment de la funció de la barrera hematorretiniana externa estimulant selectivament les cél.lules del EPR (“fotoestimulació”) en la creació d’una cascada d’esdeveniments que alliberen factors químics, que després permetin que l’EMD es resolgui. El benefici clínic degut al reduït dany colateral, la menor resposta inflamatòria i la preservació de la capa de fibres nervioses retinianes a la regió macular és clar. Una limitació és que els protocols de tractament no estan establerts i la possibilitat de “tractament insuficient” sempre és una preocupació.

    • English

      The rational use of photocoagulation in diabetic macular edema (DME) began in 1985 when ETDRS published the indications for laser treatment. Currently, the Spanish Vitreo-Retinal Society in its “clinical practice guidelines” recommends conventional laser photocoagulation only in focal DME - when is clearly defined and center is unaffected. Fluorescein angiography has a key role in optimizing the results. It has never been shown that thermal destruction of the retina is necessary to achieve the benefits of laser treatment. This thermal tissue damage is the source of the potential complications of conventional photocoagulation. The new methods of “minimal invasive photocoagulation” obtained with barely visible (PASCAL) or invisible impacts (sub-threshold micropulse laser), have meant a radical change compared with conventional laser. The aim of these new methods is to selectively restore the function of the external blood-retinal barrier by stimulating the RPE cells (“photo-stimulation”), which creates a cascade of events that release chemical factors, which then allows the DME resolution. The clinical benefit due to reduced collateral damage, lower inflammatory response and the preservation of retinal nerve fiber layer in the macular region is clear. A limitation is that no treatment protocols are well established and the possibility of “undertreatment” is always a concern.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno