Miquel Mir Gual, Pere Fraga Arguimbau, Guillem Xavier Pons Buades, Francesc Xavier Roig Munar, José Angel Martín Prieto, Antonio Rodríguez Perea, Pere Joan Brunet Estarellas
Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill., presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora l’evolució històrica d’aquests ambients.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados