Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Neisseria meningitidis: característiques microbiológiques

    1. [1] Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

      Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

      Barcelona, España

    2. [2] Direcció General de Salut Pública
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 57, Nº. 2, 1997, págs. 68-73
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Microbiology of neisseria meningitidis
    • Neisseria meningitidis: características microbiológicas
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El meningococo es un diplococo gramnegativo, aerobio estricto, capsulado, que crece bien en medios enriquecidos en aerobiosi entre 35 i 37°C. Su estructura es la característica de una bacteria gramnegativa.

      Por razones de interés epidemiológico, patogénico y de profilaxis los antígenos han sido muy estudiados. El polisacárido capsular ha permitido dividir la especie en 12 serogrupos (A-L) de los que el A, B, C, Y, W-135 son los más patogénicos. Las proteínas de la membrana externa son los antígenos que permiten dividir los serogrupos en serotipos y subserotipos y el lipopolisacárido en inmunotipos.

      Los estudios epidemiológicos basados en las diferencias antigénicas, de los isoenzimas y genómicas han permitido diferenciar clones de diferente patogenicidad y seguir su circulación a escala regional y mundial.

      Aunque para muchas cepas la concentración inhibitoria mínima de penicilina ha aumentado ligeramente en los últimos años, todavía deben considerarse sensibles a éste antibiótico.

    • català

      El meningococ és un diplococ gramnegatiu aerobi estricte, capsulat, que creix be en medis enriquits en aerobiosi entre 35 i 37°C. La seva estructura és la característica d'un bacteri gramnegatiu.

      Per raons d'interès epidemiológic, patogènic i de profilaxi els antigens han estat molt estudiats. El polisacàrid capsular ha permès dividir l'espècie en 12 serogrups (A-L) dels que el A, B, C, Y, W-135 són els més patogenics.

      Les proteïnes de la membrana externa són els antígens que permeten dividir els serogrups en serotips i subserotips i el lipopolisacárid en immunotips.

      Els estudis epidemiológics basats en les diferències antigeniques, dels isoenzims i genómiques han permès diferenciar clons de diferent patogenicitat i seguir la seva circulació a escala regional i mundial.

      Encara que per moltes soques la concentració inhibitäria mínima de penicil . lina ha incrementat Ileugerament als últims anys, han de considerar-se sensibles a aquest antibiòtic.

    • English

      The meningococcus is a strictly aerobic gram-negative diplococcus, vvhich grows readily in appropriate enriched media. Optimal growth conditions are achieved under aerobiosis, at 35-37 C. The cellular architecture corresponds to a typical gramnegative bacterium. Meningococcal antigens have been extensively studied due to their interest in epidemiology, pathogenesis and prophylaxis. The capsular polysaccharide divides the species in 12 serogroups (A to L), of vvhich the serogroups A, B, C, Y and W-135 are the most pathogenic.

      The outer membrane proteins are the basis for dividing the serogroups in serotypes and subserotypes, whereas the lipooligosaccharide is also serologically diverse and gives rise to different immunophenotypes.

      Epidemiologic studies based on antigenic structure, multilocus enzyme phenotypes, and chromosomal fingerprinting have defined the clonal distribution of bacterial isolates, establishing differences in their pathogenicity and allowing for a close monitoring of their spread locally and worlwide.

      Although the penicillin minimal inhibitory concentration has increased aslightly in recent years, the strains should be considered sensitive to this antibiotic.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno