Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Estudi de la derivació a l'hospital d'un servei privat d'urgències pediàtriques domiciliàries

  • Autores: Xavier Codina, Francesc Codina, J. de la Flor Bru, Josep Soler Bel, D.L. van Esso Arbolave
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 58, Nº. 2, 1998, págs. 84-88
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Stufy on the Hospital referrals from a private service of pediatric emergency care.
    • Estudio de la derivación al hospital de un servicio privado de urgencias pediátricas domiciliarias.
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Objetivos.

      1. Estudiar que porcentaje de visitas realizadas por nuestro Servicio son derivadas al hospital. 2. Estudiar qué porcentaje de derivaciones son ingresadas. 3. Estudiar las características epidemiológicas de los pacientes derivados.

      Material y métodos.

      Estudio prospectivo-descriptivo de un año de duración, con registro de las siguientes variables de los niños derivados: edad, sexo, mes, día y hora de la visita, motivo(s) de consulta, tiempo de evolución en horas, antecedentes patológicos, visita anterior de nuestro Servicio por el mismo proceso, motivo(s) de derivación, teléfono de contacto, alta de urgencias o ingreso, tiempo de estancia en caso de ingreso y diagnóstico de salida. Registro de las siguientes variables de todos los niños visitados: edad, sexo, mes, día y hora de la visita, motivo(s) de consulta, tiempo de evolución en horas, antecedentes patológicos, visita anterior de nuestro Servicio por el mismo proceso.

      Resultados.

      De 17.379 visitas se han derivado el 1.12%. 56% han sido niños. Edad media de derivados: 28 meses. La derivación ha sido más frecuente de Enero a Mayo y de Octubre a Diciembre. 53.8% se producen entre 17-23 horas, con el 48.5% de la actividad. El 29.2% entre 9-16, con el 42% de actividad y el 16.9% entre 0-8 horas, con el 9.5% de actividad. La fiebre ha supuesto el 67% de los motivos de consulta que comportan derivación. Tiempo medio de evolución: 27 horas. Antecedentes patológicos: 22%. Visitados previamente: 11.2%. Principal motivo de derivación: valorar la posibilidad de bacteriemia oculta (30.7%). 21% de derivaciones se ingresaron, con edad media de 26 meses y estancia media de 4.7 días. El diagnóstico de salida más frecuente ha sido el de «virasis».

      Conclusiones.

      1. Un servicio de urgencias pediátricas domiciliarias tiene un alto nivel de resolución, con un porcentaje muy bajo de derivación hospitalaria. 2. Las tasas de derivación se correlacionan con el volumen de actividad por meses, pero no por la hora del día: la de la mañana es la más baja. 3. La fiebre es el principal motivo de consulta que comporta derivación, generalmente para valorar la posibilidad de bacteriemia oculta. 4. La mayor parte de derivados son dados de alta de urgencias después de practicarse exploraciones complementarias.

    • català

      Objectius.

      1. Estudiar quin percentatge de les visites fetes pel nostre Servei són derivades al nivell hospitalari. 2. Estudiar quin percentatge de les derivacions són ingressades a l'hospital. 3. Estudiar les característiques epidemiológiques dels pacients derivats.

      Material i mètodes.

      Estudi prospectiu-descriptiu, d'un any de durada. Registre de les següents variables dels nens derivats: edat, sexe, mes, dia, hora, motiu(s) de consulta, temps d'evolució en hores, antecedents patològics, visita anterior pel nostre servei pel mateix procés, motiu(s) de la derivació, telèfon de contacte, alta d'urgències o ingrés, temps d'estada en cas d'ingrés i diagnòstic de sortida. Registre de les següents variables de tots els nens visitats: edat, sexe, mes, dia i hora de les visites, motiu(s) de consulta, temps d'evolució en hores, antecedents patològics i visita anterior pel nostre servei pel mateix procés.

      Resultats.

      D'un total de 17.379 visites se n'han derivat l'1.12%. 56% han estat nens. Edat mitjana deis derivats: 28 mesos. La derivació és més freqüent de gener a maig i d'octubre a desembre. El 53.8% de derivacions es produeixen entre les 17 i 23 hores, d'un 48.5% de la nostra activitat;

      entre 9-16 hores, es deriven el 29.2% d'un 42%, i entre 0-8 hores, el 16.9%, d'un 9.5%. La febre ha suposat el 67% dels motius de consulta que han comportat derivació. Temps mig d'evolució: 27 hores. Antecedents patològics: 22%. Visitats prèviament: 11.2%. El principal motiu de derivació: valorar la possibilitat de bacteriemia oculta (30.7%). El 21% de derivacions van ser ingressades, amb una edat mitjana de 26 mesos i amb una estada mitjana de 4.7 dies. El diagnòstic de sortida més freqüent ha estat el de «virasis».

      Conclusions.

      1. Un servei d'urgències pediàtriques domiciliàries té un alt nivell de resolució, amb un percentatge molt baix de derivació a l'hospital. 2. Les taxes de derivació es correlacionen amb el nostre volum d'activitat per mesos, però no per l'hora del dia: la del matí és la més baixa. 3. La febre és el principal motiu de consulta que comporta derivació, generalment per valorar la possibilitat de bacteriemia oculta. 4. La major part de derivats són donats d'alta d'urgències després d'exploracions complementàries.

    • English

      Objectives.

      1. To investigate the proportion of patients seen by a private service of pediatric emergencies that are referred to a hospital. 2. To determine the number of admissions to the hospital from the referred population. 3. To characterize the epidemiology of the referred children.

      Methods.

      Prospective-descriptive study of one-year duration. The following data were obtained: age, gender, date (month, day and hour), complantin(s), evolution, previous medical history, previous visits from our service and, in those patients that required referral to the hospital, ultimate reason for referral, admission to the hospital, duration of in-patient stay, and final diagnosis.

      Results.

      Our service attended 17.397 patients, 1.12% of which were referred to the hospital Fifty-six percent were males, and the median age was 28 months. Referrals were most frequent during the months of January to May and October to December; 53.8% of the referrals vvere done between 17 and 23 hours, 29,2% between 9 and 16 hours, and 16,9 between O and 9 hours. Fever was the reason for referral, in 67% of the cases, and the median duration of symptoms was 27 hours. Tvventy-tvvo percent had a significant past-medical history, and 11.2% had been previously seen by our service. The main reason for referral was to rule out occult bacteremia (30.7%). Twenty-one percent of the Patients referred were admitted. The median age of the admitted patients was 26 months, and the median duration of the hospitalization was 4.7 days. The most frequent diagnosis at discharge was vira! illness.

      Conclussions.

      1. A pediatric domiciliary emergency service has a high leve l of efficacy, with a very low proportion of referrals. 2. The number of refferals correlates with the activity by month, rather than by hour. 3. Fever is the most common cause of consultation and referral. 4. The majority of the referred children are discharged from the emergency department after the appropriate exams are performed.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno