Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Despertars nocturns en nens de 18 mesos i 4 anys: impacte en el descans familiar

    1. [1] ABS Cerdanyola del Vallès-1. Barcelona.
  • Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 60, Nº. 6, 2000, págs. 274-279
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Nocturnal aeakening in children aged 18 months and 4 years: impact on the family's sleeping pattern
    • Despertares nocturnos en niños de 18 meses y 4 años: impacto en el descanso familiar
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Objetivos.

      Conocer la prevalencia de los trastornos y de los diferentes hábitos relacionados con el sueño infantil. Estudiar su impacto en el descanso familiar Métodos.

      Encuesta de 22 preguntas dirigida a los padres e interrogada por el médico o la enfermera a la población de niños que acudía al centro de salud para la visita programada del niño sano a los 18 meses ± 3 meses (n=94) y los 4 años +/- 6 meses (n=87). Realizadas entre abril y diciembre de 1999.

      Resultados.

      Inician el sueño en su cama 112 niños (62%), en el sofá 21%, en la cama de los padres 7% y en diferentes lugares dependiendo del día 10%. El 37% precisan generalmente para dormirse la compañía de un familiar y el 42% duerme con un muñeco u objeto de compañía.

      Se despiertan por la noche un día o más a la semana 73 niños (40%) y de ellos 50 (28%) lo hacen 3 días o más. No hay diferencias significativas en la prevalencia de los despertares nocturnos entre los dos grupos de edad. De los 73 niños que se despiertan por la noche, siguen durmiendo ocasionalmente o habitualmente en la cama de los padres o de otro familiar 28. La frecuencia de los despertares nocturnos disminuye a medida que aumenta el número de orden del niño en la familia. Los despertares nocturnos del hijo crean una sensación de descanso insuficiente en algunas o en la mayoría de las noches durante un período de 3 meses o más de duración en el 32% de las madres y en el 19% de los padres.

      Conclusiones.

      La prevalencia de los despertares nocturnos por hijo es del 40% en nuestro medio. Éstos han producido un descanso insuficiente durante un período prolongado en una tercera parte de las madres y en menor medida en los padres.

    • català

      Objectius.

      Conèixer la prevalença dels trastorns i dels diferents hàbits relacionats amb el son infantil. Estudiar el seu impacte en el descans familiar.

      Mètodes.

      Enquesta de 22 preguntes dirigida als pares i interrogada pel metge o la infermera a la població de nens que acudia al centre de salut per visita del programa del nen sa als 18 mesos +/- 3 mesos (n= 94) i 4 anys +/- 6 mesos (n= 87). Realitzades entre l’abril i el desembre de 1999.

      Resultats.

      Inicien el son al seu llit 112 nens (62%), al sofà 21%, al llit dels pares 7% i a diferents llocs depenent del dia 10%. El 37% necessiten generalment per adormirse la companyia d’un familiar i el 42% dorm amb un ninot o objecte de companyia. Es desperten al vespre un dia o més a la setmana 73 nens (40%) i d’ells 50 (28%) ho fan 3 dies o més. No hi ha diferències significatives en la prevalença dels despertars nocturns entre els dos grups d’edat. Dels 73 nens que es desperten al vespre, continuen dormint ocasionalment o habitualment en el llit dels pares o d’un altre familiar 28. La freqüència dels despertars nocturns disminueix a mesura que augmenta el número d’ordre del fill de la família. Els despertars nocturns del fill creen una sensació de descans insuficient en algunes o en la majoria de les nits durant un període de 3 mesos o més de durada en el 32% de les mares i en el 19% dels pares.

      Conclusions.

      La prevalença de despertars nocturns per fill és del 40% en el nostre medi. Aquests han produït un descans insuficient durant un període perllongat en una tercera part de les mares i en menor mesura en els pares

    • English

      Objective.

      To study the different sleeping habits and the prevalence of sleeping disorders in children of different age groups, and to evaluate their impact on the family's sleeping patterns.

      Methods.

      A 22-item questionnaire addressed to parents was designed. Between April and December 1999 pediatricians or nurses interviewed the parents of children who were being evaluated for their 18-month (+/- 3 months; N=94) or 4-year (+/- 6 months; N=87) check-up.

      Results.

      The majority of patients (62%) start sleeping in their own bed, 21% in the sofa, 7% in the parents' bed, and 10% in other places. Thirty-seven percent of the children need to be accompanied by a family member to go to sleep, and 42% of children sleep with a puppet or other toys. Night awakening one or more days per week was present in 73 (40%) children, and 50 of them (28%) awoke three or more days per week. The prevalence of nocturnal awakening was not significantly different between the two age groups. Of the 73 children who awoke during the night, 28 of them continued to sleep afterwards in the parents' or other family members' bed. The frequency of night awakening decreases with the increasing order of siblings. Nocturnal awakening of the children was responsible for a feeling of insufficient sleep during some or most nights during 3 or more consecutive months in 32% of the mothers and in 19% of the fathers.

      Conclusions.

      The prevalence of nocturnal awakening in children is 40% in our environment. Nocturnal awakening is responsible for insufficient sleep in one third of the mothers, and in a lesser extent in the fathers.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno