Resumen de Estudi multicèntric de l’automedicació pediàtrica a Catalunya
Josep Maria Casanovas Gordo, Xavier Viñallonga, José Ríos Guillermo
- español
Fundamento.
Hay pocos datos sobre la automedicación en la población pediátrica de nuestro entorno.
Objetivo. Conocer la prevalencia de automedicación mediante un estudio multicéntrico en la población infantil (0 a 15 años) de Cataluña.
Método.
El mes de noviembre de 1998 se enviaron 1.416 encuestas a 59 pediatras de Catalunya. Durante los primeros quince días de diciembre de 1998, se distribuyeron en diferentes consultas pediátricas de Cataluña los cuestionarios sobre automedicación o medicación administrada sin consultar a un profesional sanitario. La encuesta constaba de 21 preguntas, era anónima y fue entregada al padre o a la madre por el personal administrativo o la enfermera. El análisis estadístico se realizó en el laboratorio de bioestadística de la Universidad Autonóma de Barcelona.
Resultados.
Se consideraron válidos 704 cuestionarios correspondientes a 33 pediatras que practican la pediatría de atención primaria de Cataluña. El 85% de los encuestados reconocieron haber practicado “algunas veces” la automedicación; el 1% lo hacía habitualmente. Los fármacos más utilizados son los antitérmicos/analgésicos. Hay un uso de antibióticos del 9%. El uso de vitaminas y autocuidados de salud (jalea real y tratamiento homeopático) es relevante. La automedicación aumenta con la edad del niño (sobre todo en mayores de 10 años), pero no hay relación estadísticamente significativa entre automedicación y estudios de los padres, ni con el hecho de tener más hijos ni con la existencia de enfermedad crónica o recidivante.
Conclusiones.
La automedicación pediátrica en Cataluña es muy frecuente. Uno de cada tres niños recibe automedicación sin ninguna recomendación previa del pediatra, a pesar de que reconocen que les es fácil consultarle. Los antitérmicos/analgésicos, con una buena educación sanitaria, se pueden considerar fármacos permitidos. Hay que conseguir que los antibióticos sólo se vendan con receta médica.
- català
Fonament.
Hi ha manca de dades sobre l’automedicació a la població pediàtrica del nostre medi.
Objectiu. Conèixer la prevalença de l’automedicació mitjançant un estudi multicèntric a la població pediàtrica (0 a 15 anys) de Catalunya.
Mètode.
El mes de novembre de 1998 es van enviar 1.416 enquestes a 59 pediatres de Catalunya. Durant els primers quinze dies de desembre de 1998, es van distribuir a diferents consultes pediàtriques de Catalunya els qüestionaris sobre automedicació o medicació administrada sense consultar amb un professional sanitari. L’enquesta constava de 21 preguntes, era anònima i el personal administratiu o la infermera la van lliurar al pare o la mare.
L’anàlisi estadística es va fer al laboratori de bioestadística de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Resultats.
Es van considerar vàlids 704 qüestionaris corresponents a 33 pediatres que practiquen la pediatria d’atenció primària a Catalunya. El 85% dels enquestats van reconèixer haver practicat “algunes vegades” l’automedicació; l’1% ho feia habitualment. Els fàrmacs més utilitzats són els antitèrmics/analgèsics. Hi ha un ús d’antibiòtics del 9%. L’ús de vitamines i autocures de salut (gelea reial, tractament homeopàtic) és rellevant. El 30% dels fàrmacs utilitzats els considerem no recomanables o perillosos. L’automedicació augmenta amb l’edat del nen (sobretot en els més grans de 10 anys), però no hi ha cap relació estadísticament significativa entre automedicació i estudis dels pares, ni amb el fet de tenir més fills ni amb l’existència d’una malaltia crònica o recidivant.
Conclusions.
L’automedicació en els nens de Catalunya és molt freqüent. Un de cada tres nens rep automedicació sense que el pediatre hagi fet cap recomanació prèvia, tot i que els pares diuen que els és fàcil consultar-lo. Els antitèrmics-analgèsics, amb una bona educació sanitària, es poden considerar fàrmacs permesos. S’ha d’aconseguir que els antibiòtics solament es venguin amb recepta mèdica.
- English
Background.
There is a lack of information regarding selfmedication in the pediatric population in our environment.
Objectives.
To determinate the incidence of self-medication in children in Catalonia through a multi-centric study.
Methods.
During the month of November of 1998, 1416 questionnaires were sent to 59 pediatricians in Catalonia. Also, questionnaires regarding self-medication or “medication administered without consulting a health professional” were distributed in different pediatricians’ offices in Catalonia during the first two weeks of December of 1998. The questionnaires were anonymous, had 21 questions, and were given to the parents by the nurse or the administrative personnel of the clinic. Statistical analysis was performed at the laboratory of Biostatistics of the Autonomous University of Barcelona.
Results.
Seven-hundred and four questionnaires corresponding to 33 primary care pediatricians were considered valid. Eighty-five percent of the families admitted administering medication to their children without consulting a health professional “occasionally”; 1% did it “usually”.
Antipyretics and analgesics were the most commonly administered medications. Antibiotics were self-prescribed in 9% of the times. The use of vitamins and other health-care products (such as royal jelly and homeophatic treatments) was also common. Self-medication increased with the child’s age, more significantly for children older than 10 years of age.
There was no statistically significant relationship between self-medication and parental education, number of children or existence of chronic or recurrent diseases.
Conclusions.
Self-medication is very frequent in the pediatric population in Catalonia. One out of every three children recieves medication without any recommendation from the primary pediatrician, even tough the pediatrician is easily accessible for consultation. Antipyretics and analgesics should be allowed as self-medication drugs, provided that the parents have a good health education. However, antibiotics should be administered only under prescription.
