Resumen de Anàlisi dels motius de derivació a un servei d’urgències pediàtriques

Victoria Trenchs Sainz de la Maza, S. Hernández-Bou, Y. Fernández Santervás, José M. Quintilla, Carles Luaces Cubells, Juan José García, Jordi Pou i Fernández

• español

  Objetivo.

  Revisar los motivos y las características de las derivaciones de pacientes a un Servicio de Urgencias Pediátricas de un hospital de tercer nivel Método.

  Estudio retrospectivo de los informes de derivaciones y de los informes de urgencias de 250 pacientes remitidos a nuestro centro en un período de 15 días del mes de abril de 2001. Se considera idónea la derivación de los casos que se tratan de una urgencia hospitalaria (emergencia vital o necesidad de utilización de medios diagnósticos o terapéuticos no disponibles en Atención Primaria).

  Resultados.

  El 40% de los niños derivados son menores de 2 años, y el 31% tienen entre 2 y 6 años. Predomina el sexo masculino (57.2%). El 74 % son derivados por su médico habitual. Los motivos más frecuentes de derivación son la solicitud de exploraciones complementarias (24.4%) y la presencia de fiebre (14.4%). En el 58.8% de los casos consta orientación diagnóstica del médico que efectúa la derivación. Al 90% de los pacientes derivados se les realiza lo que se solicitaba. La derivación se consideró adecuada en el 74.8% de los casos, aunque un 50% de éstas podían haberse solucionado en los centros emisores. El porcentaje de adecuación aumenta al 83.5% si la derivación es realizada por el pediatra habitual (p<0.05).

  Conclusiones.

  Un motivo importante de derivación es la realización de exploraciones complementarias. Existe un buen criterio a la hora de derivar. La remisión por parte de los facultativos no pediatras y por los pediatras no habituales del paciente disminuye la adecuación de la derivación

• català

  Objectiu.

  Revisar els motius i les característiques de les derivacions de pacients a un Servei d’Urgències Pediàtriques d’un hospital de tercer nivell.

  Mètode.

  Estudi retrospectiu dels informes de derivacions i dels informes d’urgències de 250 pacients remesos al nostre centre durant un període de 15 dies del mes d’abril de 2001. Es considera idònia la derivació dels casos en què es tracta d’una urgència hospitalària (emergència vital o necessitat d’utilització de mitjans diagnòstics o terapèutics no disponibles a Atenció Primària).

  Resultats.

  El 40 % dels nens derivats són menors de 2 anys i el 31% entre 2 i 6 anys. Predomina el sexe masculí (57.2%). El 74 % són derivats pel seu metge habitual. Els motius més freqüents de derivacions són la sol·licitud d’exploracions complementàries (24.4%) i la presència de febre (14.4%). En el 58.8% consta l’orientació diagnòstica del metge que fa la derivació. Al 90% dels pacients derivats se’ls va fer el que se sol·licitava. Es van considerar adequades el 74.8% de les derivacions, malgrat que un 50% d’elles podien haver-se resolt als centres emissors. El percentatge d’adequació augmenta al 83.5% si la derivació és realitzada pel pediatre habitual (p<0.05).

  Conclusions.

  Un motiu molt freqüent de derivació és per a la realització d’exploracions complementàries. Existeix un criteri adient a l’hora de derivar. La remissió per facultatius no pediatres i pels pediatres no habituals dels pacients disminueix l’adequació de la derivació.

• English

  Objective.

  To review the reasons and characteristics of the referrals made to the pediatric emergency department of a third-level hospital.

  Method.

  Retrospective study of the referral information and the clinical records of 250 patients that were sent to our centre during a 15-day period in the moth of April of 2001. The referral was considered appropriate if it was a hospital emergency (defined as vital emergency or need for therapeutic or diagnostic procedures not available in primary care).

  Results.

  Forty percent of the referred children were younger than 2 years of age, and 31% were between 2 and 6 years of age. There was a slight male predominance (57.2%). Seventy-four percent of the patients were referred by their primary physician. The most frequent reasons for referral were the request for diagnostic procedures (24.4%) and the presence of fever (14.4%). A preliminary diagnosis was specified by the referring physician in 58.8% of the cases. In 90% of the referred patients, the tests requested were performed by the emergency department. The referral was considered appropriate in 74.8% of the cases, although 50% of the patients could have been managed by the referring centres. The percentage of referral adequacy increases to 83.5% if the referral is made by the primary physician (p<0.05).

  Conclusions.

  An important reason for referral is the request for a diagnostic procedure. The reasons for referral are appropriate in most cases. The referrals made by health-care workers other than pediatricians, and those made by non-primary pediatricians are less adequate.