Resumen de Episodis aparentment letals en el lactant: revisió de tres anys i proposta de protocol diagnòstic

Pere Soler Palacín, Mireia Ortiz Morell, Xavier Perramon, Francisco Castelló

• español

  Fundamento.

  Los episodios aparentemente letales (EAL) son una entidad frecuente en los servicios de urgencias, por lo que se considera imprescindible optimizar su manejo diagnóstico y terapéutico.

  Objetivo.

  Revisar factores de riesgo, características, etiología y evolución de los episodios aparentemente letales (EAL), y utilidad de la monitorización domiciliaria.

  Método.

  Estudio retrospectivo de enero 1999 a diciembre 2001 de los EAL ingresados en nuestro centro y portadores de monitorización domiciliaria y comparación de los resultados obtenidos con la bibliografía.

  Resultados.

  223 niños portadores de monitor domiciliario revisados: 90 por un EAL (40.3%). Edad media de presentación: 2.35 meses; 81% menores de 2 años. 51% sexo femenino. 38% en invierno, en clara relación con un catarro de vías altas (CVA) concurrente. Cianosis: 52%, alteración del tono muscular: 38%. 36% relacionados con la ingesta; de estos, 75% presentaban alteraciones en el tránsito esofagogastroduodenal (TEGD) o en la pHmetria. Exploración física alterada en 33%; la mitad orientaban al diagnóstico final. Analítica de sangre, ecografía cerebral, electrocardiograma (ECG) y fondo de ojo aportaron poco al diagnóstico final. Polisomnografía patológica en 17 de 65 casos. Estudio de deglución alterado en un 12% y exploración otorrinolaringológica en un 11%. Aspirados nasofaríngeos patológicos en 6 pacientes. Etiología: reflujo gastroesofágico (RGE) (51%), laringomalacia (7%), alteraciones de la deglución (6%), idiopáticos (13%). Tiempo medio de monitorización: 7.5 meses. Recurrencias en un 12%.

  Conclusiones.

  1) El 81% eran menores de 2 meses con una distribución por sexos homogénea. 2) En 50% de los casos con exploración física alterada, ésta orientaba al diagnóstico. 3) Algunas de las pruebas complementarias incluidas en nuestro protocolo aportan muy poco al diagnóstico etiológico. 4) La causa más frecuente en nuestra población es el RGE. 5) Es básico establecer la relación causal entre RGE y EAL: la realización de la polisomnografía-pHmetría adquiere un protagonismo capital. 6) Un 84% de los casos se resuelven espontáneamente sin requerir reanimación por parte de padres ni personal sanitario. 7) Es indispensable un seguimiento multidisciplinario de estos ni- ños y sus familias.

• català

  Fonament.

  Els episodis aparentment letals (EAL) són una entitat freqüent als serveis d’urgències, pel que es considera imprescindible optimitzar el seu maneig diag- nòstic i terapèutic.

  Objectiu.

  Revisar factors de risc, característiques, etiologia i evolució dels EAL, i la utilitat de la monitorització domiciliària.

  Mètode.

  Estudi retrospectiu durant des de gener 1999 a desembre 2001 dels EAL ingressats al nostre centre i portadors de monitorització domiciliària i comparació dels resultats obtinguts amb la bibliografia.

  Resultats.

  223 nens portadors de monitor domiciliari revisats: 90 per EAL (40.3%). Edat mitja de presentació: 2.35 mesos; 81% menors de 2 anys. 51% sexe femení. 38% durant l’hivern, en clara relació amb catarro de vies altes (CVA) concurrent. Cianosi : 52%, alteració del to muscular 38%. 36% relacionats amb la ingesta; d’aquests, 75% presentaven alteracions al trànsit esofagogastroduodenal (TEGD) o a la pHmetria. Exploració física alterada en 33%; la meitat orientaven al diagnòstic final. Analítica de sang, ecografia cerebral, electrocardiograma (ECG) i fons d’ull aporten poc al diagnòstic final. Polisomnografia patològica en 17 de 65 casos. Estudi de deglució alterat en un 12% i exploració otorrinolaringològica en un 11%. Aspirats nasofaringis patològics en 6 pacients. Etiologia: reflux gastroesofàgic (RGE) (51%), laringomalàcia (7%), altera- cions de la deglució (6%), idiopàtics (13%). Temps mig de monitorització: 7.5 mesos. Recurrències en un 12%.

  Conclusions.

  1) El 81% eren menors de 2 mesos amb una distribució per sexes homogènia. 2) En 50% dels casos amb exploració física alterada, aquesta orientava al diagnòstic. 3) Algunes proves complementàries incloses al nostre protocol aporten molt poc al diagnòstic etiològic. 4) La causa més freqüent a la nostra població és el RGE. 5) És bàsic establir la relació causal entre RGE i EAL: la realització de la polisomnografia-pHmetria simultània adquireix un protagonisme capital. 6) Un 84% dels casos es resol espontàniament sense requerir reanimació per part de pares ni personal sanitari. 7) És indispensable un seguiment multidisciplinari d’aquests nens i les seves famílies.

• English

  Background.

  Apparent life-threatening events (ALTE) are a common occurrence in emergency departments; thus, optimizing its diagnosis and management is of ut-most importance.

  Objective.

  To evaluate the risk factors, clinical features, aetiology, and outcome of apparent life-threatening events, and to discuss the value of home monitoring.

  Method.

  We performed a 3-year review (January 1999 - December 2001) of all patients admitted to our institution after an ALTE, and discharged on home monitoring, and compared our results with the published data.

  Results.

  Of 223 children receiving home monitoring, 90 (40.3%) were as a result of an ALTE. The median age at presentation was 2.35 months; 81% patients were younger than 2 months of age, 51% were females. In 38% of the cases, the episode occurred during winter months. 52% of patients presented with cyanosis, and 38% with changes in muscle tone. Thirty-six percent of the episodes occurred in relation to feeding, and 75% of those had abnormal upper gastrointestinal series or pH monitoring. Abnormal physical examination was described in 33% of the patients and in half of them these abnormalities were diagnostic of the underlying disorder. Blood tests, cranial ultrasonogram, electrocardiogram, and funduscopic examination were usually nondiagnostic. Polysomnography was abnormal in 17 of 65 cases. Swallowing and otorhynolaryngological examinations were abnormal in 12% and 11% of the cases, respectively. Nasopharyngeal swab cultures were positive in 6 cases. Final diagnoses were: gastroesophageal (GE) reflux, 51%; laryngomalacia, 7%; swallowing dysfunction, 6%; idiopathic, 13%; others, 23%. The median home-monitoring time was 7.5 months. Relapses of the ALTE occurred in 12% of the cases.

  Conclusions.

  1) 81% of the patients suffering from an ALTE were < 2 months of age; 2) When abnormal, physical examination could guide to underlying diagnosis in half of he cases; 3) The contribution of some of the diagnostic tests is minimal; 4) The most common cause of ALTE is GE reflux; 5) Establishing a causal relationship between ALTE and GE reflux by performing simultaneous pH monitoring and polysomnography is a priority in the diagnostic work-up of ALTE; 6) 84% of the cases were self-limited; 7) It is necessary to provide a multidisciplinary care to patients with ALTE and their families.