Resumen de Cefalees a urgències: revisió de les causes
Marta Vera, G. Sebastiani, Victoria Trenchs Sainz de la Maza, Ana Curcoy Barcenilla, Carles Luaces Cubells
- español
La cefalea representa un motivo de consulta frecuente en los servicios de urgencias pediátricas y, a pesar de que habitualmente genera enorme preocupación y angustia, en la mayoría de las ocasiones es secundaria a procesos banales. Nuestro objetivo es analizar las características y los diagnósticos de los pacientes que acuden a nuestro Servicio de Urgencias por cefalea.
Métodos.
Estudio retrospectivo de todos los pacientes que consultaron por cefalea en el año 2003.
Resultados.
Se revisan 1.080 historias clínicas, el 5.5% precisa de ingreso hospitalario. La media de edad en los pacientes es de 9.6 ± 4.1 años. En el 25.8% de los casos consta historia previa de cefalea y en el 25.8% antecedentes familiares. El 4% son portadores de válvula de derivación ventrículo-peritoneal. El 67,7% de los pacientes consultan tras más de 12 horas de la sintomatología y el 62.3% dentro de las primeras 72 horas de evolución. Se determina la tensión arterial a 234 niños (21.7%), se realiza fondo de ojo a 228 (21.1%), punción lumbar a 18 (1.7%) y TAC craneal a 64 (5.9%), que resultan alterados en uno, dos, seis y diez casos respectivamente. Los diagnósticos más frecuentes son cefalea inespecífica (57%), infecciones víricas (19%), migraña (10%) y sinusitis (5.1%). Ocho casos (0.7%) son diagnosticados de una enfermedad potencialmente grave; el hallazgo de una exploración neurológica alterada es el único signo de alarma analizado que se muestra como variable independiente que orienta a este diagnóstico.
Conclusiones.
La mayoría de consultas por cefalea en niños son debidas a procesos banales. Una cuidadosa anamnesis y exploración física, incluyendo el fondo de ojo, permite identificar a aquellos pacientes cuya cefalea es secundaria a un proceso grave.
- English
Headache represents a common chief complaint in pediatric emergency departments, and although it is a common cause of worry and anxiety, most causes are benign. The aim of this study is to review the characteristics of children presenting to our emergency department suffering headache, and to determine the relative frequency of the various diagnoses.
Methods.
Retrospective review of children presenting to the emergency room with headache during the year 2003.
Results.
The clinical records of 1080 children were re-viewed. Hospital admission for work-up and treatment was required in 5.5% of the cases. The mean age was 9.6 ± 4.1 years. Prior history of headache and family history of headache were present in 26% of the cases, respectively. 4% of the children had a ventriculo-peritoneal shunt.
67.7% of the cases consulted after more than 12 hours of onset of the symptoms, and 62.3% within the first 72 hours. The blood pressure was determined in 234 children (21.7%), a funduscopic eye examination was performed in 228 children (21.2%), a lumbar puncture in 18 (1.7%), and a brain CT in 64 cases (5.9%), and abnormal findings were documented in 1, 2, 6, and 10 cases, respectively. The most common diagnoses were non-specific headache (57%), viral infection (19%), migraine (10%), and sinusitis (5%).
Eight cases (0.7%) were diagnosed with a potentially severe disease; an abnormal neurological exam was the only sign that would indicate the presence of such condition.
Conclusions.
In most children consulting for headache, the etiology is usually a benign process. A careful review of the history and a thorough physical examination that includes a funduscopic eye exam will help in the identification of those patients with headache secondary to a severe condition.
- català
La cefalea és un motiu de consulta freqüent als serveis d’urgències pediàtriques i, encara que habitualment dóna lloc a una gran preocupació i angoixa, la majoria de vegades és secundària a processos banals. El nostre objectiu és analitzar les característiques i els diagnòstics dels pacients que vénen al nostre Servei d’Urgències per cefalea.
Mètodes.
Estudi retrospectiu de tots els pacients que consultaren per cefalea l’any 2003.
Resultats.
Es revisen 1.080 històries clíniques, el 5.5% requereix ingrés hospitalari. La mitjana d’edat dels pacients és de 9.6 ± 4.1 anys. En el 25.8% dels casos consta història prèvia de cefalea i en el 25.8%, antecedents familiars. El 4% són portadors de vàlvula de derivació ventriculoperitoneal. El 67.7% dels infants consulten després de més de 12 hores de l’inici dels símptomes i el 62.3% dintre de les primeres 72 hores d’evolució. Es determina la tensió arterial a 234 infants (21.7%) i es fa fons d’ull a 228 (21.1%), punció lumbar a 18 (1.7%) i TAC cranial a 64 (5.9%), que resulten alterats en un, dos, sis i deu casos, respectivament. Els diagnòstics més freqüents són cefalea inespecífica (57%), infeccions víriques (19%), migranya (10%) i sinusitis (5%). Vuit casos (0.7%) són diagnosticats d’una malaltia potencialment greu; l’alteració en l’exploració neurològica és l’únic signe d’alarma analitzat que es mostra com a variable independent que orienti a aquest diagnòstic.
Conclusions.
En la majoria de pacients que consulten per cefalea, les causes són processos banals. Una anamnesi acurada i una exploració física que inclogui el fons d’ull permet identificar els pacients amb cefalea secundària a un procés greu.
