Proxemia: análisis sociotécnico de una obra de arte electrónico

• Autores: Victoria Messi
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 16, 2015 (Ejemplar dedicado a: Art Matters II), págs. 34-42
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Proxemia: a sociotechnical analysis of an electronic artwork
  • Proxemia: una anàlisi sociotència d'una obra d'art electrònic
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En este artículo se propone un análisis sociotécnico de la obra de arte electrónico, Proxemia, realizada por la artista argentina Mariela Yeregui. Para ello, se han seleccionado aquellos aspectos del proceso creativo que dan cuenta con mayor contundencia de cómo dicho proceso no se restringe a la intención original del artista sino que se reformula y expande de acuerdo con los actores que intervienen en las diversas instancias de mostración de la obra.Para ello se analizará el recorrido de la obra en dos de las galerías e instituciones en las que fue montada y exhibida. A partir de ahí, es de nuestro interés dar cuenta de los conflictos y las soluciones que afectan a la producción de la obra en cada una de estas instancias. Atendiendo a la flexibilidad que en dicho proceso adquiere la noción de problema, su construcción sociotécnica y las definiciones de funcionamiento que los diversos actores construyen en torno a la obra.A partir del caso singular que plantea Proxemia, el objetivo de este artículo es analizar cómo se entrometen, entrecruzan y complejizan en la producción de arte robótico factores como la institucionalidad, las variables vinculadas a políticas de gestión, las representaciones de la escena artística, los cruces de sistemas de conocimiento diferente e incluso las consideraciones de localía.En tal sentido, nos interesa discutir que las variables mencionadas se entrometen en el proceso creativo no como meros condicionantes, marco o contexto, sino que por el contrario adquieren una agencia sobre la experiencia final de la obra incidiendo en la modalidad en que esta configura una forma de ver el mundo.

  • català

    Aquest article proposa una anàlisi sociotècnica de l'obra d'art electrònic, Proxemia, realitzada per l'artista argentina Mariela Yeregui. Per a això, s'han seleccionat els aspectes del procés creatiu que reten compte amb més contundència de com aquest procés no es restringeix a la intenció original de l'artista, sinó que es reformula i s'expandeix d'acord amb els actors que intervenen en les diverses instàncies de mostra de l'obra.Per a això, s'analitzarà el recorregut de l'obra en dues de les galeries i les institucions en les quals es va muntar i exhibir. A partir d'aquí, és del nostre interès retre compte dels conflictes i les solucions que afecten la producció de l'obra en cada una d'aquestes instàncies. Atenent a la flexibilitat que adquireix la noció de problema en aquest procés, la seva construcció sociotècnica i les definicions de funcionament que els diversos actors construeixen entorn a l'obra.A partir del cas singular que planteja Proxemia, l'objectiu d'aquest article és analitzar com s'interposen, s'entrecreuen i es fan complexes en la producció d'art robòtic factors com ara la institucionalitat, les variables vinculades a polítiques de gestió, les representacions de l'escena artística, els encreuaments de sistemes de coneixement diferent i, fins i tot, les consideracions de la condició de local.En aquest sentit ens interessa discutir que les variables esmentades s'interposen en el procés creatiu no com a mers condicionants, marc o context, sinó que al contrari adquireixen una agència sobre l'experiència final de l'obra incidint en la modalitat en què aquesta configura una forma de veure el món.

  • English

    This article puts forward a sociotechnical analysis of the electronic artwork Proxemia, created by the Argentine artist Mariela Yeregui. In the course of this analysis, aspects of the creative process have been selected which highlight most significantly how this process is not restricted to the artist’s original intention, but rather that it reshapes and expands in line with the agents involved in the various instances on which the piece is shown. To this end, there will be an analysis of the artwork’s progression through two of the galleries and institutions at which it has been installed and exhibited. From that point, it is our intention to highlight the conflicts and solutions that have affected the piece in each of these instances. This will encompass the flexibility that the concept of problem acquires during this process, its sociotechnical construction and the operating definitions constructed by the various agents involved with respect to the work of art.Based on the unique case put forward by Proxemia, the objective of this article is to analyse how, in the production of robotic art, certain factors interfere, intertwine and complexify the process, such as institutionality, variables related to management policies, representations of the artistic scene, the crossover between different knowledge systems and even local considerations.In this respect, we aim to argue that the aforementioned variables interfere with the process not only merely as conditioning factors, or as a framework or context, but rather that, on the contrary, they acquire agency over the final experience of the artwork, influencing the mode in which the piece configures a way of seeing the world.