Resumen de La estadística y los diferentes paradigmas de investigación educativa

Francisco Javier Tejedor Tejedor

• español

  En este trabajo el autor asocia el término paradigma a la perspectiva científica que predomina en un campo determinado y aboga por mantener la denominación “paradigmas racionalista y naturalista” y evitar el planteamiento del problema en términos de “cuantitativo y cualitativo”. Analiza las diferencias entre ambos paradigmas y asocia la dicotomía entre los métodos cuantitativos y cualitativos al pensamiento de que existe una vinculación única e inequívoca entre método y paradigma justificando que no existe una relación exclusiva entre método y paradigma. Se define el método como el conjunto de procedimientos a seguir por toda actividad que aspire a ser científica cuya misión es aportar pruebas empíricas verificables aunque, una vez observado el hecho, el investigador puede afrontar el problema dentro de un marco Hipotético-Deductivo o dentro de un marco Analítico-Inductiva. Se aportan las características de los métodos cuantitativos y de los métodos cualitativos asociándolos a unas metodologías, diseños y a unas técnicas de análisis de datos determinadas y se analizan las diferencias principales entre ambos aportando soluciones para responder a posibles desajustes entre modelos teóricos y esquemas experimentales. Se fundamenta la Estadística como instrumento principal del estudio pedagógico concreto y se la define como la ciencia que, analizando los datos reales, posibilita el contacto con las estructuras de los sistemas formales. El autor deja claro la no procedencia de rebajar, las exigencias del análisis estadístico para hacerlo compatible con estrategias cualitativas y apunta la posibilidad y la necesidad de convergencia metodológica de la investigación educativa. Una afirmación rotunda: la investigación mas relevante será aquélla que, contribuyendo a mejorar la practica, ofrezca hipótesis cuya aplicación pueda verificarse con la propia acción docente al desarrollar el curriculum. Esta investigación no puede ser otra que aquélla que consiga la adecuada síntesis entre las diversas estrategias metodológicas.

• català

  En aquest treball l'autor associa el terme paradigma de la perspectiva científica que predomina en un camp determinat i advoca per mantenir la denominació "paradigmes racionalista i naturalista" i evitar el plantejament del problema en termes de "quantitatiu i qualitatiu". Analitza les diferències entre els dos paradigmes i associa la dicotomia entre els mètodes quantitatius i qualitatius al pensament de que hi ha una vinculació única i inequívoca entre mètode i paradigma justificant que no hi ha una relació exclusiva entre mètode i paradigma. Es defineix el mètode com el conjunt de procediments a seguir per tota activitat que aspiri a ser científica la missió és aportar proves empíriques verificables encara que, un cop observat el fet, l'investigador pot afrontar el problema dins d'un marc hipotètic-deductiu o dins un marc analític-inductiu. S'aporten les característiques dels mètodes quantitatius i dels mètodes qualitatius associant-los a unes metodologies, a uns dissenys i a unes tècniques d'anàlisi de dades determinades i s'analitzen les diferències principals entre els dos aportant solucions per respondre a possibles desajustos entre models teòrics i esquemes experimentals. Es fonamenta l'Estadística com a instrument principal de l'estudi pedagògic concret i se la defineix com la ciència que, analitzant les dades reals, possibilita el contacte amb les estructures dels sistemes formals. L'autor deixa clar la no procedència de rebaixar les exigències de l'anàlisi estadística per fer-lo compatible amb estratègies qualitatives i apunta la possibilitat i la necessitat de convergència metodològica de la investigació educativa. Una afirmació rotunda: la recerca més rellevant serà aquella que, contribuint a millorar la pràctica, ofereixi hipòtesi l'aplicació de la qual pugui verificar-se amb la pròpia acció docent en desenvolupar el currículum. Aquesta investigació no pot ser altra que aquella que aconsegueixi l'adequada síntesi entre les diverses estratègies metodològiques.

• English

  In this work the author associates the word paradigm to the scientific perspective which prevails in a determinate field and upholds the denomination “Rationalist and Naturalist paradigms” and avoids setting out the problem in terms of “quantitative and qualitative”. He analizes the differences between both paradigms and associates the dichotomy between quantitative and qualitative methods to the thought that one unique and unequivocal vinculation exists between method and paradigm does not exist. The method is defined as the combination of procedures to follow for every activity which pretends to be scientific whose mission is to bring empiric factual evidence although, once the fact has been observed, the researcher can look at the problem from a Hypothetic-Deductive angle or an Analitic-Inductive point of view. The characteristics of the quantitative methods and qualitative methods are brought in and are associated to some methodologies, designs and techniques of certain data analysis. The main differences between both are analysed bringing in solutions to answer and experimental schemes. Statistics is established as the main instrument of specific pedagogical study and is defined as the science which wile analising real data enables contact with the formal systems' structures. The author makes clear that is not proper to reduce the demands of statical analysis to make it compatible with qualitative strategies and points out the possibility and necessity of methodological convergence in educational research. One emphatic affirmation: the most important research will be that while helping to improve practice, offers hypotesis whoseapplication can be proved by the educational action itself when developing the curriculum. This research can be no other than that which achieves the suitable synthesis between methodological strategies.