Resumen de «Les branques entrellaçades»: un motiu del folklore verbal i els gèneres mixtos
- català
L’article aborda comparativament un motiu de l’art verbal i alhora la seva interacció amb un problema general de l’estudi del folklore: el dels gèneres mixtos i llur significació. El motiu en qüestió és designat «Twining branches» (E631.0.1) en l’índex de Thompson. S’assenyala l’eventual precedent clàssic ovidià i se’n considera la presència en romanços de la tradició romànica peninsular i en balades angloamericanes, gèneres versificats. Si comparteixen el motiu de les branques entrellaçades, difereixen en aspectes funcionals i argumentals. S’aporta una narració oral beduïna del desert Líbic que conté l’argument i el motiu. Aquest text oral és un gènere mixt: hi coexisteixen prosa i vers (prosimetrum). S’analitzen diferències funcionals respecte als textos anteriors i se’n vincula l’especificitat a la naturalesa de l’ordre social en la societat beduïna, a la ideologia que hi és hegemònica, a la identitat ètnica i a la cultura verbal beduïna arabitzada. S’interpreta el gènere mixt en funció de conceptes desenvolupats a partir de la poètica jakobsoniana i, sobretot, en funció del context en què es produeix, això és, de l’especificitat històrica i d’una interpretació èmica, la qual ens permet accedir a la significació que vehicula la juxtaposició de prosa i vers en un context d’actuació específic.
- English
This article takes a comparative approach to a verbal art motif, the Twining Branches (E631.0.1 in Thompson's index), and its relationship with a general problem in the study of folklore: mixed genres and their meaning. The article highlights a classical Ovidian precedent and considers the presence of the motif in romances from the Romance language traditions of the Iberian Peninsula and in Anglo-American ballads, both of these being versified genres. Despite being shared by both genres, the use of the Twining Branches motif in each one differs in terms of its function and deployment as a plot device. The article also presents an oral mixed-genre (prosimetrum) Bedouin narrative from the Libyan Desert containing the same plot and motif. Functional differences between this and the former versified genres are discussed and it is shown that the specificity of the Bedouin version stems from the social order and ideological values dominant in Bedouin society, its members' ethnic identity, and the Arabized Bedouin oral culture. The mixed genre is interpreted in relation to Jakobson's concepts regarding poetics and linguistics and, above all, to the context in which it is produced, that is, its historical specificity and its emic interpretation. The findings reveal the cultural meaning behind the juxtaposition of prose and verse in a particular performance context
