Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de La evolución del concepto de actor en la teoría de las relaciones internacionales

Caterina García i Segura

  • español

    Este artículo pretende trazar un breve recorrido a través de las principales modificaciones y ampliaciones teóricas del concepto de actor internacional, es decir, reflejar las diferentes respuestas que se han ido ofreciendo a la pregunta de ¿QUIÉN consigue ejercer su influencia en la esfera internacional?, o, dicho de otra manera, ¿CUÁLES son los ACTORES del sistema internacional? Tomando como punto de partida el concepto realista de actor internacional, se irán introduciendo las críticas que las aproximaciones posteriores al realismo le han ido dirigiendo. En primer lugar se recogerán las aportaciones de las aproximaciones que a partir de los años setenta reflejaron el fenómeno transnacional. El estado, actor por excelencia, y las organizaciones internacionales gubernamentales dejaron de ser considerados los únicos actores internacionales, y bajo ese concepto fueron incluidas entidades como las empresas multinacionales, las organizaciones no gubernamentales, la opinión pública, los grupos de presión o los individuos. A continuación se analizarán las aproximaciones que desde los años ochenta se han hecho eco del fenómeno subestatal a escala internacional. Es decir, aquellas que ponen especial énfasis en la importancia de la actividad exterior de las entidades políticas subestatales, tales como los estados federados, las comunidades autónomas, las regiones o los municipios. Finalmente, a través de las críticas al concepto realista de actor internacional y de sus sucesivas ampliaciones, se presentarán los criterios necesarios para formular una definición operativa y comprehensiva de actor internacional que permita interpretar la complejidad de la sociedad internacional contemporánea.

  • català

    Aquest article pretén traçar un breu recorregut a través de les principals modificacions i ampliacions teòriques del concepte d’actor internacional, és a dir, reflectir les diferents respostes que s’han anat oferint a la pregunta de QUI aconsegueix exercir la seva influència en l’esfera internacional?, o, dit d’una altra manera, QUINS són els ACTORS del sistema internacional? Prenent com a punt de partida el concepte realista d’actor internacional, s’aniran introduint les crítiques que les aproximacions posteriors al realisme li han anat dirigint. En primer lloc es recolliran les aportacions de les aproximacions que a partir dels anys setanta van reflectir el fenomen transnacional. L’estat, actor per excel·lència, i les organitzacions internacionals governamentals van deixar de ser considerats els únics actors internacionals, i sota aquest concepte es van incloure entitats com les empreses multinacionals, les organitzacions no governamentals, l’opinió pública, els grups de pressió o els individus. A continuació s’analitzaran les aproximacions que des dels anys vuitanta s’han fet ressò del fenomen subestatal a escala internacional. És a dir, aquelles que posen un èmfasi especial en la importància de l’activitat exterior de les entitats polítiques subestatals, com ara els estats federats, les comunitats autònomes, les regions o els municipis. Finalment, a través de les crítiques al concepte realista d’actor internacional i de les seves successives ampliacions, es presentaran els criteris necessaris per formular una definició operativa i comprensiva d’actor internacional que permeti interpretar la complexitat de la societat internacional contemporània.

  • English

    The purpose of this article is to follow the main theoretical changes and enlargements of the concept of international actor. In other words, to reflect the different answers given to the question WHO manages to influence on the international scene. or WHICH are the ACTORS of the international system? Taking the realist concept of international actor as a starting point, we will present the main criticism from the subsequent approximations of the international relations theory. Firstly, we will analyze the contributions from the approximations that, starting in the seventies, repected the transnational phenomenon. The state, the main actor, and the international organizations were no longer considered the only actors and this concept started to include other entities as multinational corporations, non governmental organizations, public opinion, lobbies or individuals. Secondly, we will analyze the approximations, starting in the eighties, that have taken into account the substate phenomenon at the international level namely, those which stressed the attention on the external activity of the substate political entities like federated states, comunidades autónomas, regions or cities. Finally, through the criticisms to the realist concept of international actor and its following enlargements, we will present the required criteria to formulate an operational and comprehensive definition of international actor that allows us to interpret the complexity of the contemporary international society.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus