Resumen de De noms propis en el llenguatge: una visió històrica i actual de l’eponímia mèdica

Elena Guardiola, Josep Eladi Baños i Díez

• español

  La utilización de los epónimos es frecuente en medicina. Un buen número de estructuras anatómicas, enfermedades, procedimientos diagnósticos y métodos de tratamiento deben su nombre a la persona que los descubrió o los describió. Hay, sin embargo, reticencia a usarlos por parte de diversos grupos. En este artículo se hace un repaso de este tipo de terminología y se analiza la contribución de los médicos y científicos catalanes en la eponimia médica. Se presentan los epónimos originados por catalanes (más de 90) que han contribuido de diferentes formas a la internacionalización de la medicina catalana. Se destaca que hay epónimos catalanes en casi todas las disciplinas médicas y que algunos, además, han tenido una repercusión importante en la medicina. También se mencionan los que tienen su origen en instituciones o ciudades catalanas (13) y se hace referencia a la contribución eponímica de los médicos catalanes en otras áreas como la botánica. Algunos autores sugieren que se abandone el uso de los epónimos en favor de términos más descriptivos y los consideran una rémora del pasado, una terminología imprecisa, que lleva a la confusión y puede impedir el debate científico en un mundo globalizado. Pero la realidad nos muestra que los epónimos están en todas partes y se utilizan ampliamente. La gran mayoría de médicos y científicos catalanes que han originado epónimos contribuyó de forma decisiva al progreso de la medicina y, muchas veces, a la creación de sus especialidades. Utilizar estos epónimos o, en algunos casos, simplemente recordarlos es una manera de rendir homenaje a todas estas personas.

• català

  La utilització dels epònims és freqüent en medicina. Un bon nombre d’estructures anatòmiques, malalties, procediments diagnòstics i mètodes de tractament deuen el nom a la persona que els va descobrir o els va descriure. El seu ús, però, topa amb reticència per part de molts grups. En aquest article es fa un repàs d’aquest tipus de terminologia i s’analitza la contribució dels metges i científics catalans a l’eponímia mèdica. Es presenten els epònims originats per catalans (més de noranta) que han contribuït de diferents maneres a la internacionalització de la medicina catalana. Es destaca que hi ha epònims catalans en gairebé totes les disciplines mèdiques i que alguns epònims, a més, han tingut una repercussió important en la medicina. També s’esmenten els que tenen l’origen en institucions o ciutats catalanes (tretze) i es fa referència a la contribució eponímica dels metges catalans en altres àrees com ara la botànica.Alguns autors suggereixen que s’abandoni l’ús dels epònims en favor de termes més descriptius i els consideren una rèmora del passat, una terminologia imprecisa, que porta a la confusió i pot impedir el debat científic en un món globalitzat. Però la realitat ens mostra que els epònims són a tot arreu i s’utilitzen àmpliament. La gran majoria dels metges i científics catalans que han originat epònims va contribuir de manera decisiva al progrés de la medicina i, moltes vegades, a la creació de les seves especialitats. Utilitzar aquests epònims o, en alguns casos, simplement recordar-los, és una manera de retre homenatge a totes aquestes persones.

• English

  Eponyms are frequently used in medicine. The name of many anatomical structures, diseases, diagnostic procedures and treatments remembers the person who discovered or described them. Its use, however, is rejected by many. This article gives an overview of these terms and focuses on the contribution of Catalan physicians and scientists to medical eponyms. We revise eponyms originated by Catalans (over 90) who have contributed in different ways to the internationalization of Catalan medicine. It is emphasized that Catalan eponyms are present in almost all medical disciplines and that some eponyms have also had a significant impact on medicine. Eponyms which have their origin in Catalan institutions or cities (13) are also mentioned. The contribution of Catalan physicians in eponyms of other scientific areas, such as botany, is also reviewed. Some authors suggest that eponyms should be ignored in favor of more descriptive terms; they consider them a relic of the past, a vague terminology that leads to confusion and can prevent scientific debate in a globalized world. But everyday life shows that eponyms are everywhere and that they are widely used. Most Catalan physicians and scientists who originated eponyms had also a decisive contribution to medical progress and they often were very relevant in the creation of their specialties. When we use, or we remind, these eponyms, we honor them.