Resumen de Black-shouldered Kite Elanus caeruleus diet in an area recently colonized in the north-east of the Iberian Peninsula

Santi Mañosa, Gerard Montés, Gerard Bota, Jaume Bonfil

• español

  Se estudia la dieta del Elanio Azul Elanus caeruleus en una zona recientemente colonizada de Cataluña (NE de España). Los resultados se basan en el análisis de 342 egagrópilas recolectadas tras la reproducción en cuatro de los cinco nidos conocidos en Cataluña entre 1998, 1999, 2003 y 2004. Se identificaron un total de 512 presas, todas ellas pequeños vertebrados, principalmente topillos y ratones, que alcanzan entre un 64,4 – 95,3 % de las presas. Sin embargo, las aves, principalmente paseriformes, pueden representar entre 4,7 – 30,3 % del total de presas consumidas. El número de pollos volantones se correlaciona positivamente con el porcentaje de topillos en la dieta, apoyando la visión del Elanio Azul como un verdadero especialista en el consumo de topillos en el sur de Europa.

• English

  The diet of the Black-shouldered Kite Elanus caeruleus is analysed in a recently colonized area in Catalonia, NE Spain. Results are based on the analysis of 342 pellets collected in the period after fledging at four nest sites in western Catalonia, in 1998, 1999, 2003 and 2004. Altogether 512 prey items were identified. The results show a diet based on small mammals, mainly voles and mice, which account for 64.4-95.3% of prey. Nonetheless, birds, mainly passeriformes, amount to as much as 4.8-30.3% of prey. The number of fledglings per nest was found to be positively correlated with the percentage of voles in the diet, supporting the idea of high vole specialization by this kite in southern Europe

• català

  L’Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus ha colonitzat recentment Catalunya (Bota & Bonfil 2004), on s’ha localitzat un total de cinc nius al 1998, 1999, 2003 i 2004. L’Esparver d’espatlles negres és considerat un especialista en petits mamífers (del Hoyo et al. 1994). Per aquest motiu, l’expansió que experimenta pot ser resultat d’un canvi en les seves preferències tròfiques o bé degut a la colonització de zones on el seu recurs preferit ja era o s’ha tornat abundant. L’objectiu d’aquest treball ha estat estudiar la composició de la dieta de les primeres parelles d’Esparver d’espatlles negres que han ocupat Catalunya per veure si coincideix o no amb el que es coneix tradicionalment per a l’espècie i, per altra banda, contrastar si la composició de la dieta determina l’èxit reproductor, per tal d’esbrinar quins poden ser els mecanismes subjacents a l’expansió d’aquest ocell. Un cop finalitzada la cria, es van recollir 342 egagròpil·les en quatre nius localitzats a Catalunya entre 1998 i 2004, tots ells situats a la depressió de l’Ebre catalana (Fig. 1). Es van identificar 512 preses (Taula 1), totes elles petits vertebrats: petits mamífers (64,4 – 95,3%), ocells (4,7–30,3%, principalment passeriformes ) i rèptils (0,0–5,3%). El talpó Microtus duodecimcostatus va ser la presa més freqüentment consumida (47,5 – 71,6%), seguida dels ratolins Apodemus o Mus (10,6 – 27,3%). L’índex de Shannon de diversitat tròfica es correlacionà negativament amb el percentatge de talpó a la dieta (r = –0,989; p = 0,011; n = 4). El percentatge d’ocells i el percentatge de rosegadors foren inversament proporcionals (r = –0,997; p = 0,003; n = 4). El nombre de polls volanders es correlacionà positivament amb el percentatge de talpons a la dieta (r = 0,976; p = 0,024; n = 4) i negativament amb la diversitat tròfica (r = –0,967; p= 0,033; n = 4). El millor model predictiu pel nombre de polls volanders considera únicament el percentatge de talpó a la dieta com a variable predictora: Nombre de polls volanders = 0,088 × Percentatge de talpó –2,424 (Fig. 2). Podem concloure que la dieta de les parelles d’Esparver d’espatlles negres que colonitzen Catalunya es basa fonamentalment en petits rosegadors, principalment talpons. Si bé aquest petit rapinyaire és capaç de consumir altres petits vertebrats, principalment ocells, en freqüències relativament elevades, l’estreta relació que s’observa entre el consum de talpons i la producció de polls indica que la plasticitat tròfica es fa a costa d’un descens en l’èxit reproductor, indicant el caràcter especialista de l’Esparver d’espatlles negres. Cal suposar, doncs, que l’expansió de l’Esparver d’espatlles negres és més el resultat de l’ocupació d’àrees amb elevada disponibilitat de talpons que no pas d’un canvi en les preferències tròfiques de l’espècie. Caldran més estudis per saber si aquesta expansió és resultat d’algun canvi d’hàbitat o climàtic que afavoreix l’aparició de noves àrees adequades per a l’espècie o bé si és simplement el resultat d’un procés demogràfic que permet a l’Esparver d’espatlles negres l’ocupació de zones que ja eren bones anteriorment.