Resumen de Distribución y tamaño de la población de la Gaviota Patiamarilla Larus michahellis lusitanius en el País Vasco: tres décadas de estudio

Juan Arizaga Martínez, Aitor Galarza Ibarrondo, Alfredo Herrero Gorrotxategi, Jon Hidalgo, Asier Aldalur

• español

  Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la Gaviota Patiamarilla en la costa vasca (N de España) duante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandes creadas en la década 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.

• English

  Our aim was to analyse changes in the distribution and size of the Basque population of Yellow-legged Gulls (N Iberia) during the period 1980-2000 (hereafter: 1980s, 1990s and 2000s). Counts of adult breeding pairs were carried out periodically during the period 1982- 2007, but since not all colonies were censused every year, we calculated both the mean and maximum number of breeding pairs per colony and decade. The number of colonies increased from 12 in the 1980s to 28 (probably 29) in the 2000s, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population increased from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in the 1980s to 4246 (2951- 5557) in the 2000s. The rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 2000s being close to zero. The increase detected in the 1990s and the 2000s was mainly due to the new large colonies that appeared during this period and to the high rates of population growth. Finally, it is likely that the population increase in these Basque colonies is linked to the high availability of food in rubbish dumps and fish waste produced by the local fishing fleet.

• català

  S’han analitzat l’evolució en la distribució i la mida de la població del Gavià Argentat a la costa basca(N d’Espanya) durant les últimes tres dècades (1982- 2007). Ja que totes les colònies no es van censar simultàniament, per a cada dècada es van obtenir el nombre màxim de colònies i la mida màxima i mitjana per a cada una de les colònies. Així mateix, es va seleccionar un conjunt de colònies en les quals es va estimar la taxa de creixement anual poblacional. El nombre de colònies es va incrementar de 12 en la dècada de 1980 a 28 (probablement 29) en la de 2000, de les quals el 75% es van localitzar en la zona occidental de la costa basca (Biscaia). Només quatre de les 29 colònies es van situar en nuclis urbans, totes elles a Biscaia. En conjunt, es va passar de 1728 parelles (rang: 1574-1851) durant la dècada de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La taxa de creixement poblacional, no obstant això, va disminuir durant l’estudi, i en la dècada de 2000 es va detectar una taxa que, de mitjana, s’aproximava a zero. L’increment de la dècada de 1990 a la de 2000 ha estat, fonamentalment, per les colònies noves sorgides en les darreres dues dècades, així com per l’alta taxa de creixement poblacional que, encara, es registra a les colònies més grans creades en la dècada de 1990 i 2000. Finalment, és possible que el creixement poblacional de les colònies del país Basc estigui associat a la gran disponibilitat de recursos d’origen humà, principalment brossa procedent d’abocadors i descarts de pesca.