La manca de recerca dificulta la ideació de nous formats a l'interior d'una mateixa institució audiovisual. Algunes experiències renovadores són fruit de la confluència entre institucions de naturalesa diferent que en creuar-se són capaces de proposar resultats renovadors, encara experimentals. Ens fixem en l'experiència del cinema exposat, confluència entre la institució museística i la cinematogràfica, que ha creat nous referents internacionals, com ara les correspondències fílmiques entre cineastes. La voluntat de visualitzar la participació dels ciutadans en els programes, com a contribuïdors actius i no com a simples consumidors, ha analitzat també l'encreuament entre les pràctiques de filmació domèstica a Internet i la televisió convencional, especialment en el camp dels debats electorals. El protagonisme de la imatge amateur en les revoltes àrabs certifica la credibilitat d'aquesta imatge precària enfront de la professional. I finalment s'analitzen les experiències d'encreuament entre la ficció a Internet i el cinema i la televisió, que està obrint noves possibilitats en les formes de produir. La conclusió: una estratègia de desplaçament i d'hibridació ajuda en aquest moment a una renovació dels formats basats en la creativitat i la recerca.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados