L'educació sentimental d'una joventut perduda: fragments de vida bohèmia del París finisecular i la Gran Guerra

• Autores: Jordi Solé Blanch
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 39, 2010 (Ejemplar dedicado a: La formació permanent del professorat als països europeus), págs. 269-280
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    En aquest article s’aborda el pas d’una joventut àvida d’experiències bohèmies pel París de finals del segle XIX i principis del XX. Durant aquella època, París es va convertir en el destí de milers de joves que, lliurats a unes vides poc convencionals, intentarien fer brollar aalguna vocació artística o qualsevol altre talent. És conegut, però, que París es convertiria per a molts en el destí de les il·lusions perdudes, si bé només una visió idealitzada i romàntica de la vida artística podria donar sentit a tota una existència. A fi de poder descriure algunes anècdotes i fragments d’aquestes vides, hem acudit al llegat artístic d’alguns dels seus protagonistes. Així, iniciem el nostre estudi amb La Bohème de Puccini, que ens servirà per emmarcar els elements més melodramàtics i seductors de la vida bohèmia. Després seguim amb altres obres literàries, que ens permetran parlar també d’una generació de joves viatgers i expatriats lliurats a l’art per superar els horrors viscuts durant la Gran Guerra. No ens importa, doncs, partir de la ficció o de la recreació biogràfica si així podem acabar copsant els trets més rellevants de l’educació sentimental d’una joventut tan particular, aquell tipus d’educació que només pot marcar la vida dels que estan disposats a viure de forma radical.

  • français

    Dans cet article, nous abordons le passage d’une jeunesse avide d’expériences bohèmes dans le Paris de la fin du XIXe siècle et le début du XXe. Pendant cette époque, en effet, Paris était devenu la destination de milliers de jeunes qui tentaient, se livrant à une vie peu conventionnelle, de faire jaillir une quelconque vocation artistique ou tout autre talent. On sait, cependant, que Paris devait devenir pour nombre d’entre eux sinon la destination des illusions perdues au moins le lieu d’une vision idéalisée et romantique de la vie artistique qui pourrait donner un sens à toute une existence. Avec cette finalité, nous nous sommes intéressés au legs artistique de certains de ses acteurs principaux. Nous avons commencé notre étude par La Bohème de Puccini, qui nous a servi pour encadrer les éléments les plus mélodramatiques et séducteurs de la vie de bohème. Ensuite, nous avons poursuivi notre tâche avec d’autres oeuvres, littéraires celles-là, qui nous ont permis de parler aussi d’une génération de jeunes voyageurs et d’expatriés se livrant à l’art pour dépasser les horreurs vécues pendant la Grande Guerre. Il ne nous importe donc pas de partir de la fiction ou de la recréation biographique si l’on peut ainsi finir par capter les traits les plus importants de l’éducation sentimentale d’une jeunesse aussi particulière, ce type d’éducation qui ne peut marquer que la vie de ceux qui sont disposés à vivre de manière radicale