L'autora deixa entreveure una manera de tractar la dansa molt vinculada a la capacitat per jugar amb el propi cos i el propi moviment en relació amb l'espai i el temps i amb o sense objectes/subjectes. Una dansa concebuda com a mitjà per expressar a través de la quietud i del moviment sensacions, emocions i sentiments provocats pel propi moviment, per vivències personals, per una música, un poema, una història, una imatge... Però, sobretot, l'autora parla del perill de deixar-se limitar per les pròpies expectatives, pel que es considera estèticament correcte o formalment interessant, sense tenir en compte les idees i iniciatives dels infants.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados