Han passat cent anys des que Cesare Pavese va néixer, el 9 de setembre de 1908, i cinquanta-vuit des que va posar fi a la seva vida, a l'hotel Roma de Torí, la nit del 26 d¿agost de 1950. És, per tant, època de fer balanços d'un escriptor crescut a la Itàlia feixista i madurat sota l¿empenta de la resistència democràtica, que va travessar el neorealisme i l'existencialisme sense arribar a coincidir amb cap d'aquests dos corrents, i les idees literàries del qual van germinar en generacions posteriors amb efectes no sempre recognoscibles, com demostra el cas d'Italo Calvino, original intèrpret de la seva teoria del mite però a primera vista situat als antípodes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados