Resumen de El princep de Viana: mite i realitat
- español
El Príncipe de Viana, Carlos de Evreux y Trastàmara, era hijo de la reina Blanca de Navarra y del infante Juan, hermano y lugarteniente del rey de Aragón Alfonso V el Magnánimo.
Tras la muerte de doña Blanca, el testamento establecía que don Carlos heredaría el trono navarro, previo acuerdo con su padre, que tenía el usufructo de viudedad. Este confuso testamento provocó en el reino de Navarra una guerra civil. La derrota de los partidarios de los derechos del príncipe le obligó a refugiarse en la corte napolitana de su tío.
Al morir en 1458 Alfonso V, su hermano fue proclamado rey de Aragón. El nuevo monarca, Juan II, trató de lograr la paz con su heredero, al que los catalanes apoyaban por considerarlo defensor de sus libertades.
En su regreso desde Nápoles don Carlos hizo varias escalas, una de ellas en Mallorca. Permaneció en la isla desde agosto de 1458 hasta finales de marzo del siguiente año.
Durante este tiempo mantuvo correspondencia con Renato de Anjou, enemigo irreconciliable de Juan II.
Una vez en Aragón los enfrentamientos con su padre continuaron hasta que el Príncipe de Viana falleció en Barcelona, víctima de una indisposición fulminante, atribuida por muchos a un envenenamiento. El heredero no tuvo descendientes con su esposa la princesa flamenca Agnes de Cleves, que falleció precozmente; no obstante, como era habitual, tuvo varios hijos bastardos, de los que reconoció a tres.
Mientras agonizaba el Príncipe de Viana, el rey Juan II nombró heredero al infante Fernando, hijo de su segunda esposa Juana Enríquez. Reinó como Fernando el Católico y al casarse con Isabel I de Castilla se unieron ambas coronas formándose la monarquía hispánica.
- català
El Príncep de Viana, Carles d'Evreux i Trastàmara, era fill de la reina Blanca de Navarra i de l'Infant Joan, germà i lloctinent del rei d'Aragó Alfons V el Magnànim.
Quan la reina Blanca va morir, el testament establia que don Carles heretaria el regne navarrès, previ acord amb el seu pare, que retenia l'usdefruit de viduïtat. Els termes confusos del testament provocaren una guerra civil a Navarra. La derrota dels partidaris dels seus drets va obligar el príncep a cercar refugi a la cort napolitana del seu oncle.
En morir Alfons V el 1458, el seu germà va ésser proclamat rei d'Aragó. El nou monarca, Joan II, va tractar d'aconseguir la pau amb el seu hereu, a qui els catalans sostenien perquè el consideraven defensor dels seus drets i llibertats.
Mentre retornava des de Nàpols, don Carles va fer diverses escales, una d'elles a Mallorca. Va sojornar a l'illa des d'agost de 1458 fins als darrers dies de març de l'any següent. Aquells mesos va mantenir correspondència amb Renat d'Anjou, enemic irreconciliable de Joan II.
Ja a la península, els enfrontaments amb el seu pare continuaren fins a la mort fulminant del Príncep de Viana, atribuïda per molts a un enverinament. L'hereu no havia tengut descendència amb la seva esposa, la princesa flamenca Agnès de Clèves, tot i que, com era usual llavors, va tenir alguns fills bords, a tres dels quals va reconèixer.
Mentre agonitzava el Príncep de Viana, el rei Joan II va nomenar hereu l'Infant Ferran, fill de la seva segona esposa Joana Enríquez: regnaria com a Ferran el Catòlic i, en casar-se amb Isabel I de Castella, s'unirien les dues dinasties en la monarquia hispànica.
- English
Charles of Evreux and Trastàmara, prince of Viana, was the son of the queen Blanca of Navarre and of the prince Juan, brother and lieutenant of Alfonso V the Magnanimous, king of Aragón.
After Doña Blanca's death, her last will specified that Charles would inherit the throne of Navarre after his father's prior agreement. This confusing testament started a civil war in the kingdom of Navarre. The prince was forced to scek exile in his uncle's Neapolitan court, after his supporters were defeated. After Alfonso V's death in 1458, his brother was proclaimed kíng of Aragón. Juan II, the new monarch, tried to makc peacc with his heir, the prince of Viana, who the Catalans supported for being the defender of thcir rights. On his way baek from Naples. Don Carlos slopped in many places, including Majorca. He remained in the island from august 1458 until the end of March 1459. At this time, he corresponded with Renate of Anjou, the irreconcilable enemy of Juan II.
On his return to Aragón, the confrontation with his father lasted until his sudden death in Barcelona, which, according to many people, was due to poisoning. The heir did not have descendants with Agnès de Clèves, his Flemish wife who died young; but, as usual at that time, he had several i Ilegitímate sons, three of which he recognized.
While the Prince of Viana was dying, the king Juan II declared infant Fernando, son of his second wife, Juana Enriquez, heir to the throne. He reigned as Ferdinand the Catholic King. His marriage to Isabella I of Castille united both kingdoms and began the Spanish monarchy.
- français
Le prince de Viana, Charles d'Evreux et Trastàmara, était le fils de la reine Blanche de Navarre et de l'infant Jean, frère et lieutenant du roi d'Aragon Alphonse V le Magnanime.
Après la mort de doña Blanche, le testament établissait que don Charles hériterait le tròne de Navarre, avec l'accord préalable de son père, qui avait l'usufruit du veuvage.
Ce testament confús provoqua une guerre civile dans le regne de Navarre. La défaite des partisans du prince l'obligea à se réfugier à la cour napolitaine de son oncle.
À la mort d'Alphonse V en 1458, son frère fut proclamé roi d'Aragon. Le nouveau monarque, Jean II, essaya de faire la paix avec son héritier, que les Catalans soutenaient car il défendait leurs libertes.
A son retour de Naples, don Charles fit de nombreuses escales, dont une à Majorque. II séjourna sur l'ïle du mois d'aoüt 1458 à la fin du mois de mars 1459. Pendant ees quelques mois, il entretint une correspondance avec Rene d'Anjou, ennemi irreconciliable de Jean II.
Une fois en Aragón, les affrontements avec son père continuèrent jusqu'à la mort du prince de Viana à Barcelone, victime d'une indisposition fulminante, attribuée par beaucoup à un empoisonnement. L'héritier n'avait pas de descendants de son épouse flamande Agnès de Clèves, qui mourut très tòt ; cependant, comme il était usuel à cette époque, il eut plusieurs fils bàtards et en reconnut trois.
Alors que le Prince de Viana agonisait, le roi Jean II nomina l'infant Ferdinand, fils de sa seconde épouse, Jeanne Enriquez, héritier du tròne. II régna comme Ferdinand le Catholique. Son mariage avec Isabelle Ière de Castille unit les deux couronnes. C'est ainsi que fut formée la monarchie espagnole.
