Resumen de Los enigmas de Colón

J. Alfonso Ballesteros Fernández

• español

  Después de su muerte Colón cayó en el olvido, posiblemente por interés de la monarquía hispánica, que veía difícil poder cumplir los compromisos contraídos con el Descubridor. Los pleitos de la familia Colón duraron casi 60 años; primero contra la Corona y, posteriormente entre los descendientes, por haber fallecido el biznieto sin descendencia.

  Coincidiendo con el proceso de la unificación del país, los investigadores italianos lo situaron en la cabecera de los mitos patrios y recopilaron abundante documentación sobre el genovès Cristóforo Colombo. En la época de Mussolini se añadieron más aportaciones, que pueden corresponder a diferentes individuos de igual nombre.

  Hay razones sociológicas, culturales y lingüísticas para sospechar que el genovès Cristóforo Colombo no pudo ser el Cristóbal Colón que descubrió América. El tabernero o tejedor que dejó Genova, con más de 20 años, difícilmente podría conocer el arte de navegar y poseer la cultura científica y humanística que demostró Colón. Más llamativo es el dato de que jamás se expresó en italiano. El Descubridor empleaba el español no como lengua materna sino como idioma aprendido salpicado de extranjerismos, que fueron interpretados como de origen italiano o portugués hasta que se ha considerado la posibilidad de que sean vocablos catalanes.

  La hipótesis de que Cristóbal Colón naciera en algún lugar de la Corona de Aragón vuelve a resurgir, después de que la elaborara Ulloa a principios del siglo XX, apoyada en estudios de toponimia y técnicas de lexicometria lingüística informatizada. La humildad de su pretendido origen genovès no explica el interés en ocultar su filiación.

  Algunos lo han atribuido a que era un judío converso, lo cual no es suficiente ya que altos funcionarios de los Reyes Católicos compartían esa circunstancia. Se señalan otras posibilidades; podría pertenecer a una familia catalana que participó en la sublevación contra Juan II, padre de Fernando el Católico, o haber sido un corsario que luchó contra la Corona de Aragón. La tesis mallorquinista sostiene que Cristóbal Colón fue, además de corsario, hijo bastardo del príncipe de Viana, detalle que explicaría su fácil acceso a los poderosos de la época.

  Es de esperar que los estudios de ADN practicados recientemente en los restos de miembros de la familia Colón así como en personas de apellido Colom en España y Colombo o Colone en Italia puedan aportar información fidedigna.

• català

  Després de la seva mort Colom va caure en l'oblit, possiblement per interès de la monarquia hispà- nica, que veia difícil poder complir els compromisos contrets amb el descobridor. Els plets de la família Colom s'allargaren gairebé seixanta anys, primer contra la Corona i després entre els mateixos descendents per haver mort el besnét sense descendència.

  Coincidint amb el procés d'unificació del país, els investigadors italians situaren Colom al capdavant dels mites patris i compilaren una documentació abundosa sobre el genovès Cristóforo Colombo. En l'època del règim de Mussolini s'afegiren més aportacions que poden correspondre a individus diferents però amb el mateix nom.

  Raons sociològiques, culturals i lingüístiques fan sospitar que el genovès Cristóforo Colombo no era el descobridor d'Amèrica. El taverner o teixidor que va deixar Gènova amb més de vint anys d'edat difícilment podia conèixer l'art de la navegació i posseir la cultura científica i humanística que demostrava l'almirall. Més colpidor és el fet que mai va parlar en italià. El descobridor emprava l'espanyol no com a llengua materna sinó com a idioma après, esquitxat d'estrangerismes, que van ésser interpretats com d'origen italià o portuguès fins que es va considerar la possibilitat que fossin mots catalans.

  La hipòtesi que Cristòfol Colom fos natural d'algun lloc de la Corona d'Aragó, elaborada per Ulloa a principis del segle XX, ressorgeix, ara recolzada en estudis de toponí- mia i tècniques de lexicometria lingüística informatitzada.

  La humilitat del seu pretès origen genovès no explica l'interès en ocultar la seva filiació. Alguns ho han atribuït a que era un jueu convers, però no sembla suficient atès que alts funcionaris dels Reis Catòlics ho eren. S'assenyalen altres possibilitats: podria ésser membre d'una família catalana que va prendre part en la revolta contra Joan II, pare de Ferran cl Catòlic, o haver estat un corsari que va lluitar contra la Corona d'Aragó. La tesi mallorquina sosté que Cristòfol Colom va ésser, a més de corsari, fill bord del Príncep de Viana, detall que explicaria el seu fàcil accés als poderosos de l'època.

  Es d'esperar que els estudis d'ADN practicats recentement en les restes d'integrants de la família del descobridor així com en persones de llinatge Colom, a Espanya, i Colombo o Colone, a Itàlia, puguin aportar informació fidedigna.

• English

  After his death, Christopher Columbus fell into obscurity, possibly due to the influence of the Spanish monarchy which found it difficult to ful fil the promises given to the Discoverer. The legal cases prcsented by Columbus's heirs lasted 60 years;

  lirstly against the Crown and later between themselves, bccausc the great grandchild didn't leave any descendants.

  At the same time of the unification of Italy, the Italian investigators elevated him to the head of the country mythical heroes and collected an abundance of documentation about the Genoese Cristóforo Colombo. During the time of Mussolini, more information was added that could correspond to different people of the same ñame.

  There are sociological, cultural and lingüístic reasons to suspect that Cristóforo Colombo cannot be the Christopher Columbus who discovered America. The innkeepcr or weaver that left Genoa in his twenties couldn't possibly know the art of navigation and have the scientific and humanístic culture that showed Columbus. The fact that he never spoke Italian is even more striking. The discoverer used Spanish not as his mother tongue but as his second language and said foreign words which was interpreted as Italian or Portuguesc until the possibility was considered that they could be Catalan. Ulloa's hypothesis proposed at the beginning of the XXth century, which maintains that Christopher Columbus could havc been born in the kingdom of Aragón, has resurfaced, with the support of studies of toponymy and techniques of computerized lingüístic lexicometry.

  The humbleness of his pretended Genovese origin doesn't explain the interest in hiding his origin. Some people attributed this to the fact that he was a converted Jew. But this is an insufficient reason as some of the high officials of the royal court were also sharing the same circumstance.

  Other possibilitíes have been pointed out. He could have been from a Catalonian family which took part in the rebellion against Juan II, father of Ferdinand the Catholic King, or he could have been a corsair who fought against the Crown of Aragón. According to the Majorcan theory, Christopher Columbus was, more than a corsair, the bastard son of the prince of Viana. This detail could explain his easy access to the powerful men of the time.

  We hope that the DNA testing on the remains of Columbus's family members as well as on the people called Colom in Spain and Colombo or Colone in Italy will provide us factual information.

• français

  Christophe Colomb tomba dans l'oubli après sa mort, certainement dans l'intérèt de la monarchie espagnole, qui trouvait difficile de respecter les engagements pris avec le Découvreur. Les procés de la famille Colomb durèrent pratiquement 60 ans ; tout d'abord contre la Couronne et plus tard, entre les descendants, l'arrière-petit-fils étant mort sans descendance.

  Coïncidant avec l'unification du pays, les chercheurs italiens le situèrent à la tète des mythes patriotes et rassemblèrent une ahondante documentation sur le génois Cristóforo Colombo. À l'époque de Mussolini, il y eut de nouveaux apports, qui pourraient correspondre à différents individus du mème nom.

  Des raisons sociològiques, culturelles et lingüístiques mcttent en doute l'identification du génois Cristóforo Colombo avec le Christophe Colomb qui découvrit l'Amérique. Le tavernier ou tisserand qui abandonna Gènes, avec plus de 20 ans, pouvait difficilement connaïtre l'art de la navigation et posséder la culture scientifique et humaniste dont a fait preuve Colomb. Plus frappant encoré est le fait qu'il ne s'exprima jamáis en italien. Le Découvreur employait l'espagnol non comme une langue maternelle mais comme une langue apprise parsemée de mots étrangers, qui furent interpretés comme étant d'origine italienne ou portugaise mais qui pourraient bien ètre catalans.

  L'hypothèse, émise par Ulloa au debut du XXème siècle, qui soutient que Christophe Colomb serait né dans la Couronne d'Aragon est à nouveau d'actualité, et renforcée par des études de toponymie et des techniques de lexicométrie linguistique informatisée. L'humilité de sa prétendue origine génoise n'explique pas l'intérèt porté à l'occultation de sa filiation. Certains l'ont attribué à sa qualité de juif convertí, mais ce n'est pas suffisant puisque de hauts fonctionnaires des Rois Catholiques étaient dans le mème cas. D'autres hypothèses ont été avancées; il aurait pu appartenir à une famille catalane qui participa au soulè- vement contre Jcan II, père de Ferdinand le Catholique, ou avoir été un des corsaires qui luttèrent contre la Couronne d'Aragon. La thèse majorquiniste soutient que Christophe Colomb fut, en plus de corsaire, fils bàtard du prince de Viana, détail qui expliquerait la facilité qu'il eut d'approcher les Grands de l'époque.

  II faut espérer que les études d'ADN pratiquées sur les restes des membres de la famille Colomb et sur les personnes du nom de Colom en Espagne et Colombo ou Colone en Italie pourront apporter une information fiable.