Resumen de El repte de la democràcia a Amèrica (i II)
- català
La segona part d'aquest article, començat a l'anterior número de Did legs, parteix de la realitat reeixida del sistema polític nordamericà, fortament presidencialista i que, sovint, ha estat aplicat als països de l'Amèrica Llatina sense tenir en compte les característiques socials i politiques própies d'aquells territoris. L'autor fa un breu repàs a alguns Adels casos d'inestabiiitat més característics del sistema, durant la segona meitat del segle pas-sat, per a arribar a concloure que aquelles societats necessiten unes logiques politiques que incentivin la col¿laboració i que permetin crear les coalicions necessàries per a governar. Això el porta a apostar per sistemes com els semipresidencials, que, en tot cas, reforcin el paper dels parlaments i adoptin una normativa electoral que esperoni l'estructuració de partits forts i cohesionats, amb legitimitat popular; uns sistemes que, a la vegada, atorguin un paper més destacat als parlamentaris elegits que no pas a les cúpules dels partits, les quals sovint són factors de desestabilització, en aquells sistemes politics.
- English
The point of departure of the second part of the article that began in the last issue of Diàlegs is the successful reality of the North-American political system, strongly presidentialist, which has often been applied to Latin America countries without taking the specific social and political characteristics of these territories into account. The author gives a brief overview of some of the cases of instability of the most characteristic systems during the second half of the last century, and goes on to conclude that these societies need logical policies that drive collaboration and make it possible to create the coalitions required to govern. This leads him to advocate systems akin to the semi-presidential one, which bolster the role of parliaments, with an electoral system that spurs the structuring of strong and closely-knit parties, pheld by the people, at the same time conferring a more prominent role upon elected members of parliament than on party management, which often constitutes a destabilising factor in these political systems.
