In memorian, Antonio Marzal

• Autores: Andrés Tornos Cubillo
• Localización: Diàlegs: revista d'estudis polítics i socials, ISSN 1138-9850, Vol. 8, Nº. 28, 2005, págs. 15-22
• Idioma: español
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    In memoriam, Antonio Marzal [ANDRES TORNOS] Entre anecdotes i vivències personals, l'autor esbossa trets de la rica i complexa personalitat del professor Antonio Marzal. Era una persona que podia crear desconcert i que estimava la conversa. Deixar la Companyia de Jesús, a la década dels seixanta, no li féu abjurar de les seves responsabilitats intellectuals i de fe. Va poder tirar endavant una opció familiar, des de l'exigència. En totes les époques i projectes del seu itinerari civic i vital, va rebutjar la llibertat ignorant o individualista. Tenia un sentit grupal (cal evocar l'episodi viscut a Boston: aquella crida al «Marzal's party!»), la qual cosa li feia defensar i viure per a la llibertat en unió amb el proïsme. En aquest sentit, es podria dir que la idea de llibertat solidària el va inspirar sempre, i va fomentar fidelitats tenaces en l'amistat i la cooperació. D'altra banda, la seva Anima mig portuguesa n'explicaria el sentiment pregon de la fe i de l'Església, malgrat les decepcions. Els contactes que va mantenir amb Polônia i amb el sindicat Solidaritat el van fer evolucionar cap a la «institucionalització», la qual cosa també va tenir conseqüències en el marc academic, concretament al si d'ESADE.

  • English

    In memoriam, Antonio Marzal [ ANDRES TORNOS] Availing himself of anecdotes and personal experiences, the author outlines some of the traits of the rich and complex personality of Professor Antonio Marzal. He could be a disarming person, and loved conversation. Leaving the Companyia de Jesús in the nineteen sixties did not lead him to forswear his intellectual responsibilities and faith. He forged on and managed to start up a family. Throughout his life and projects, both civic and personal, he rejected ignorant and/or individualistic freedom. He had a sense of group (one may remember the periods in Boston: that call to «Marzal's party!»), which led him to defend and live for freedom together with Everyman. In this regard it may be said that the idea of solidarity-driven freedom always inspired him, and he was stubbornly loyal in his friendships and in his cooperation work. Moreover, his half-Portuguese soul would explain his deep sense of faith and of the Church, despite the disappointments. The contacts he maintained with Poland and with the Solidarity trade union led him to evolve towards «institutionalisation», which also had an impact in the academic setting, particularly in the ESADE.