Estudi dels telòmers de les cèl·lules germinals de mamífer. Caracterització de l’rna telomèric terra i de la telomerasa
- Autores: Rita Reig Viader
- Directores de la Tesis: Aurora Ruiz-Herrera Moreno (dir. tes.), M. García (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Benet i Català (presid.), Olga Martínez Pasarell (secret.), José Ángel Suja Sánchez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Els telòmers són estructures ribonucleoproteiques formades per repeticions en tàndem TTAGGG, un complex proteic específic (shelterina), i RNA telomèric no codificant (TERRA), que es localitzen als extrems dels cromosomes eucariotes per prevenir la inestabilitat genòmica i les fusions entre cromosomes. En les cèl·lules germinals, el manteniment de l’estructura telomèrica és crucial per a la correcta progressió de la gametogènesi, ja que els telòmers participen en l’aparellament entre cromosomes homòlegs durant la profase I de la meiosi, i promouen la sinapsi i la recombinació entre ells. De fet, la disrupció de l’homeòstasi telomèrica provoca l’apoptosi de les cèl·lules germinals i/o la generació d’aneuploïdies, i està altament relacionada amb la senescència reproductiva. No obstant, poc se’n sap dels mecanismes encarregats de preservar l’estructura i longitud telomèrica al llarg de la gametogènesi dels mamífers. Per aquest motiu, tenint en compte que TERRA és un component integral de l’estructura telomèrica, i que la telomerasa és el complex enzimàtic que allarga els telòmers, en aquest treball es va plantejar l'estudi de la implicació d’aquestes dues molècules en la preservació de l’homeòstasi dels telòmers en les cèl·lules germinals de mamífer. Amb aquest objectiu, es van analitzar cèl·lules germinals humanes i de ratolí al llarg de la gametogènesi mitjançant tècniques citogenètiques i moleculars. Els nostres resultats mostraren que tant TERRA com el component proteic de la telomerasa (TERT) es localitzaven als telòmers de les cèl·lules germinals. La distribució nuclear de TERRA estaria subjecta a un llindar dependent dels nivells cel·lulars de TERRA i del gènere de la cèl·lula (oòcit o espermatòcit), mentre que la transcripció de TERRA dependria de l’estadi de la gametogènesi i de l’estat del mateix telòmer. D’altra banda, TERT es trobava majoritàriament als telòmers de les cèl·lules germinals, sobretot en ratolí, tot i que no s’observà l’elongació dels telòmers al llarg de la gametogènesi. Alhora, la (baixa) co-localització entre TERRA i TERT als meiòcits humans i de ratolí es produïa majoritàriament fora del complex telomèric. De la mateixa manera, es va analitzar la distribució de TERRA i TERT en espermatòcits de pacients diagnosticats amb infertilitat idiopàtica d’origen no obstructiu, els quals mostraren un menor nombre d’esdeveniments de recombinació en comparació amb els espermatòcits control. S’observà una reducció en els nivells de TERRA conjuntament amb una disrupció de la distribució telomèrica de TERRA i TERT en les cèl·lules dels individus infèrtils: mentre TERRA tendia a localitzar-se als telòmers, TERT tendia a dissociar-se’n. No obstant, ni el nombre de repeticions telomèriques ni l’associació de TERRA i TERT es veien afectades. Per tant, en base als nostres resultats, proposem que TERRA i TERT s’associarien amb els telòmers de les cèl·lules germinals humanes i de ratolí per tal de participar en el manteniment de l’estabilitat de l’estructura telomèrica durant els complexos esdeveniments cromosòmics que tenen llocs durant la meiosi i la gametogènesi. Alhora, donat que l’homeòstasi d’aquestes dues molècules es veu alterada a les cèl·lules germinals de pacients infèrtils, el seu anàlisi en meiòcits, conjuntament amb d’altres paràmetres, podria ser útil per a la determinació de l’origen de la infertilitat humana.
