Resumen de Reacciones psicológicas en situaciones de desastre y emergencia: estudio de la vivencia del suceso traumático
Elisa Saccinto
Aquesta tesi investiga la vivència del succés traumàtic estudiant les conseqüències a nivell de salut mental i de comportaments segurs, en supervivents de desastres i situacions d'emergència. En el primer estudi s'investiga la relació entre creixement posttraumàtic i estrès posttraumàtic i els predictors que poden promoure'ls. Els resultats de l'estudi evidencien una relació positiva entre el creixement posttraumàtic i els símptomes d'intrusió-hiperarousal i entre el creixement posttraumàtic i els símptomes d'evitació. S'utilitzen regressions múltiples per analitzar els factors de risc i de protecció associats al desenvolupament dels símptomes d'estrès i de creixement. Les anàlisis revelen que els símptomes de pànic prediuen tant els símptomes d'intrusió-hiperarousal com el creixement posttraumàtic. A més, es destaca que els símptomes d'intrusió-hiperarousal són mediadores en la relació entre els símptomes de pànic i el creixement posttraumàtic. En el segon estudi s'analitza si l'autoeficàcia percebuda durant una situació d'emergència és un factor de protecció enfront del desenvolupament de símptomes d'estrès posttraumàtic, utilitzant un model multivariant de regressió múltiple, on s'han inclòs altres predictors de símptomes d'estrès posttraumàtic, com alguns factors que reflecteixen l'experiència prèvia en emergència de la persona. Els resultats de l'estudi evidencien que els participants que es perceben com a més autoeficàcies durant el succés traumàtic presenten menys símptomes d'estrès posttraumàtic. Al contrari, en el gènere femení, la major percepció d'amenaça personal i més gravetat de la situació, s'associen a més símptomes d'estrès posttraumàtics. El tercer estudi analitza les reaccions emotives i comportamentals de supervivents afectats per un terratrèmol, utilitzant com a marc teòric dos models que intenten explicar la reacció humana en situacions de perill, és a dir el Model de l' Afecció Social de Mawson (2005) i el model ampliat de Kuligowski i Mileti (2009). Els resultats evidencien que algunes reaccions comportamentals són més freqüents que d'altres. A més, es confirma la hipòtesi del Model ampliat de Kuligowski i Mileti (2009), és a dir, que més percepció de risc s'associa amb l'evacuació, mentre que una major preparació en emergència prediu comportaments més adequats durant el terratrèmol. D'acord amb el Model del Vincle Social, els comportaments de recerca de proximitat de persones significatives són més freqüents que comportaments que reflecteixen la intenció d'escapar de la situació de perill. No obstant això, el context social no influeix en la resposta emocional, ni en l'evacuació i la recerca de protecció dins de l'edifici . Aquesta tesi contribueix a un millor enteniment del comportament humà en situacions de perill. Els resultats destaquen la importància de considerar tant els aspectes de vulnerabilitat com els possibles beneficis a aconseguir després de la vivència d'un succés traumàtic i la necessitat de millorar la preparació dels ciutadans per enfrontar-se als riscos ambientals .
