La Formació dels col·lectius botànics en la toponímia catalana

Abstract

[cat] L'objectiu de la tesi és l'estudi, des d'una perspectiva històrica, de la formació mitjançant sufixos dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. En una primera part s'exposen les premisses teòriques en que es basa la recerca la metodologia emprada. Es presta una especial atenció als problemes relacionats amb l'expressió de la col.lectivitat i també a la creació de fitotopònims, al pas de l'apel·latiu al topònim i del topònim a l'antropònim. La tesi està en gran part basada en la toponímia d'arrel més antiga; és a dir, s'han considerat amb particular atenció els topònims que ja apareixen en la documentació latinomedieval de Catalunya dels segles IX al XII i aquells altres que, per motius lingüístics, s'han de considerar de creació antiga. Això és així perquè l'observació de les formes i grafies antigues del topònim objecte d'estudi sovint és decisiva per a l'establiment del seu origen i permet treure altres conclusions sobre la cronologia i l'extensió en temps passats de determinades formacions. En el cos del treball, que s'estructura en diversos capítols dedicats cadascun a un sufix, es treuen conclusions sobre diversos aspectes d'aquests elements: la seva cronologia, la seva vitalitat, la seva productivitat toponímica i també la seva pervivència. El resum de les conclusions més significatives podria ser el següent: El sufix adjectival -EA ha arribat a formar una petita sèrie toponímica de col·lectius botànics però no ha estat mai un sufix plenament productiu en aquesta funció. Només un representat d'aquest origen, "rovira", s' ha mantingut durant molt de temps com a apel·latiu i com a tal apel·latiu (ja isolat dins del sistema lingüístic) ha donat un cert nombre de topònims. El sufix -ETUM / -ETA és l'únic sufix nominal en llatí, mentre que els altres (-ARIUS, -OSUS, -ARE, -ALE) són originàriament adjectivals. Això té una gran repercussió en la toponímia d'arrel més antiga on -ETUM és el sufix més ben representat, cosa que contrasta amb l'estat actual de la llengua on la productivitat d'-ETUM és nul·la i la del seva parella femenina "-eda" molt reduïda. Inversament, el que són avui en dia els sufixos per excel·lència per a formar col, lectius, "-ar"(-ARE) i "-al" (-ALE), estan comparativament mal representats en la toponímia més antiga, cosa que demostra que la seva expansió en la llengua és recent. En el capítol corresponent es discuteix l'origen etimològic del sufix "-ell" que ha creat en el domini català una sèrie de fitotopònims de significat aparentment col·lectiu; s'analitza teòricament i en base a cadascun dels topònims la explicació del professor Coromines sobre l'origen d'aquest sufix. La complexitat semàntica del sufix -ARIUS, particularment en el camp de la fitonímia, ha fet que hagi perdut en gran part la seva productivitat per a formar col·lectius; tanmateix ha deixat una sèrie de topònims que s'han d'interpretar com a col·lectius. En el capítol corresponent s'estudia la productivitat toponímica del sufix -OSUS i s'analitza el fet que, si bé és un sufix productiu per a formar col·lectius botànics en certes zones dialectals del català, en la toponímia es presenta molt freqüentment com a adjectiu acompanyant un substantiu en topònims compostos. La tesi es clou amb un capítol on s'analitza el comportament dels sufixos que formen col·lectivitats vegetals en la llengua catalana actual; per aquest estudi s'han utilitzat dos tipus de fonts: les dades que proporciona l'obra lexicogràfica normativa per al català (el DGLC) i les que proporciona l'Atlas Lingüístic del Domini Català (ALOC). Aquest capítol està destinat a servir de punt de referència per a fer comparacions entre la llengua antiga, representada en la toponímia i la llengua actual.

[eng] "The formation of collective phytotoponyms in Catalan": This thesis studies the suffixal formation of botanic collective toponyms in the Catalan-speaking area. The first chapter deals with the methodological and theoretical problems involved in the research. In each of the following chapters a suffix is studied; in each case the suffix's vitality and toponymical productivity (as well as other related aspects such as its semantic development) are analyzed and the toponyms which contain it are discussed.

The thesis is mainly based on a corpus of toponyms attested in mediaeval documents from Catalonia from the 9th to the 12th centuries. Last chapter includes a survey of the formation with suffixes of collective botanic words in modern Catalan through the analyses of two kinds of sources: lexicographic sources and linguistic atlases; this survey is meant to be a basis to compare this aspect of word-building in proto-Catalan (reflected in the toponymy) and in modern Catalan.

The following suffixes are studied: -EA, -ETUM, -“ell”, -ARIUS, -OSUS, -ARE, -ALE. Only -ETUM was a nominal suffix in Latin while the others were adjectival suffixes; consequently -ETUM is far more spread in the Catalan toponymy than the others but it has not survived in the modern language. -EA has never been a fully productive suffix; it has though created a small series of phytotoponyma. The controverted etymological origin of the toponymic suffix "-ell" is also discussed and Coromines' theories on it are analyzed. -ARIUS, -OSUS, -ARE -ALE have been productive for some time, but nowadays -ARE and -ALE, which are the less represented in the oldest toponymy, are the main productive suffixes in modern Catalan.