La figura de la modista i els inicis de l’alta costura a Barcelona. Trajectòria professional i producció d’indumentària femenina (1880-1915)

• Autores: Laura Casal Valls
• Directores de la Tesis: Mireia Freixa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Àngels Solà Parera (presid.), María de los Santos García Felguera (secret.), María Lourdes Cerrillo Rubio (voc.)
• Materias:
  • Antropología
    • Antropología cultural
      • Vestido
  • Historia
    • Historia de países
      • Historia local
    • Historias por especialidades
      • Historia del arte
  • Sociología
    • Grupos sociales
      • Posición social de la mujer
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Aquesta recerca té per objectiu omplir un buit historiogràfic de la moda catalana, recuperant el nom d’alguns dels seus protagonistes i estudiant el que en definitiva fou un moment de transició entre un model de producció artesanal i l’Alta costura. L’objectiu principal de la recerca ha estat el de fer una panoràmica sobre la trajectòria laboral de les modistes durant la segona meitat del segle XIX fins a l’establiment d’una alta costura autòctona. Es tracta, doncs, d’un retrat col•lectiu, que no es centra en les individualitats sinó en la cadència d’un model de producció i la seva transició vers l’Alta costura. En aquest procés cal tenir en compte també el paper de la societat burgesa catalana, així com el dels avenços tècnics i industrials. Per tal d’estudiar aquest procés de transició, ha calgut analitzar la configuració de l’ofici de la modisteria i situar-lo en el seu context, emmarcat per les aspiracions creixents d’una societat burgesa i el desenvolupament d’una indústria incipient. En aquest procés de recerca, i després d’examinar les circumstancies, característiques i conseqüències del que en definitiva fou una transició històrica entre un model artesanal i un model industrial de producció, s’observa com l’aparició d’un nou mercat, d’una nova manera de consumir i d’unes noves lleis del gust van propiciar l’aparició de l’Alta costura catalana. Després d’una introducció extens,a on es fa un repàs exhaustiu de la historiografia i de l’estat de la qüestió del tema, així com una descripció acurada de la metodologia emprada, els continguts de la recerca es divideixen en tres parts. En la primera part es replantegen conceptes de base, partint de la historiografia existent i des d’una perspectiva crítica no només pel que fa a les respostes trobades, sinó incidint directament en la formulació de les preguntes que tradicionalment s’han plantejat els historiadors a l’hora de voler escriure sobre el fenomen del vestit i de l’Alta costura. La història del disseny, que ha tractat de prop el consum i que avui ja compta amb una historiografia important a l’estranger, ha considerat sempre que el consum és el darrer estadi del procés de disseny. En aquesta recerca, però, es considera que el consum, en el període estudiat, impulsat pel gust i efectuat per la societat, n’era el primer estadi. Cal recordar que en el cas de la moda al segle XIX, en no ser encara un procés de creació i de disseny administrat segons una dinàmica industrial, el primer estadi de la producció d’una peça era l’encàrrec: a partir d’un encàrrec, dictat per una idea de gust i generat per unes necessitats burgeses, es desplegava tot el procés de la producció. En la segona part l’objecte estudiat és el vestit femení entès com a producte. En aquesta part, es posa en relació el vestit local amb la moda internacional, es defineixen els dos usos històrics i s’analitzen els diversos vestits que conformen el treball de camp, a través d’una divisió temporal concreta. En la tercera part s’estudia la figura del productor –de la modista– i es posa en relació amb el context històric i social. Es defineixen els processos de treball, els mètodes, la projecció social de la figura de la modista i, finalment, com a tret essencial, la trajectòria professional d’aquesta figura. La raó per la qual es centra l’estudi en el treball de la modista és perquè, com es veurà, fou la principal creadora de moda femenina i caracteritzà molt bé el procés de la moda al segle XIX. Finalment, s’adjunta un annex amb el catàleg del treball de camp, que configura el primer catàleg d’aquestes característiques realitzat a Catalunya.