Eficiencia y racionalidad en el sistema concursal: el caso peruano

• Autores: Pinkas Flint Blanck
• Directores de la Tesis: Pere Puig i Bastard (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2008
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Xavier Mena López (presid.), Miguel Trías Sagnier (secret.), María Isabel Candelario Macías (voc.), Jorge Martín Santana Ormeño (voc.), Antonio Solanas Pérez (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
  • Ciencias jurídicas y derecho
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • El dret concursal és la resposta legal a una realitat financera que prové de l'economia del mercat. Els negocis poden fracassar. Quan les empreses i les persones fallen a l'hora de complir amb les seves obligacions de deute i els seus actius no són suficients per cobrir els crèdits, esdevenen insolvents i fan fallida. Per tal de regular les demandes dels creditors i resoldre el dilema dels creditors com a grup, la Llei concursal es converteix en un mètode ordenat per maximitzar els actius del deutor i protegir uns grups d'interès determinats. Aquesta dissertació vol contribuir a conèixer el problema concursal. Així mateix, té l'objectiu d'identificar factors clau per mesurar l'eficiència per mitjà dels costos de transacció utilitzant-ne de directes i d'indirectes, d'ex ante i d'ex post, com també els costos d'informació, de coordinació i d'execució, i després comparar-los amb un altre sistema, en aquest cas el règim colombià, i crear una metodologia per mesurar l'eficiència.La dissertació també tracta la racionalitat. La racionalitat concursal és maximitzar el valor dels actius del deutor per tal de pagar els seus deutes. També implica mantenir en el mercat companyies viables, tenint en compte en aquest cas que el valor de l'empresa insolvent com a unitat operativa és més elevat que com a liquidada, i retirar del mercat aquells negocis que no es poden mantenir com a empreses en funcionament.L'objectiu principal de qualsevol sistema concursal és protegir el crèdit i proporcionar un fòrum per als creditors perquè coordinin accions i, d'aquesta manera, redueixin els costos de transacció. La racionalitat bàsica del sistema és que aquests acords beneficien tots els creditors i es respecten les preferències donades per llei per a uns determinats tipus de creditors.Un sistema concursal eficient evitarà l'error del tipus 1 i l'error del tipus 2, és a dir, mantenir empreses inviables o liquidar empreses viables.La dissertació tracta de l'eficiència i la racionalitat a través de mitjans empírics. S'ha fet una revisió àmplia de la bibliografia en àrees com ara el reflotament empresarial, els costos de transacció, la racionalitat limitada, la teoria de jocs i la Llei concursal, per tal de seleccionar-ne variables i formular-ne hipòtesis. La recerca inclou 15 anys d'història peruana (1992-2007) sota quatre règims concursals diferents, i utilitza metodologia qualitativa i quantitativa.En l'etapa qualitativa, es van entrevistar setanta experts. Són jugadors clau en l'àmbit acadèmic Indecopi, bancs, companyies administradores, interventors. Les entrevistes van generar vuit categories útils per comprendre per què els diferents grups d'interès es comporten tal com ho fan.Es va tenir cura a l'hora de seleccionar codis clau per tal de provar-los posteriorment en l'etapa quantitativa.Les entrevistes semiestructurades als experts proporcionen un marc conceptual per comprendre la conducta que correspon a indústries regulades com ara la banca. Per tal de provar les hipòtesis, es van estudiar 359 empreses. L'estudi inclou una extensa documentació retrospectiva en els arxius centrals d'Indecopi. La mostra es va incrementar a 3.386 empreses a efectes de la mineria de dades.Les dades de les empreses es va extreure dels expedients oficials que es guarden a Indecopi. Es va emprar SPSS per provar les hipòtesis i Clementine per a la mineria de dades. Totes les companyies es van classificar per sector econòmic, és a dir, indústries extractives o primàries (mineria, pesca, agricultura, gas i petroli), indústries secundàries/manufactureres (tèxtils, fabricants d'automòbils, acereries), comerç (botigues per departament, venda de vehicles, mercats, supermercats) i serveis (transport, serveis públics). Els resultats mostren que el sistema concursal peruà és ineficient, irracional, impredictible i inconsistent. També mostra que no hi ha una correlació positiva entre el sistema concursal i el cost del crèdit. El sistema està dissenyat per incentivar el comportament estratègic dels creditors privilegiats.L'estudi mostra que la decisió final de liquidar o salvar una empresa depèn del sector econòmic i no de la viabilitat de l'empresa, més en línia amb els interessos dels creditors específics.L'etapa final de l'estudi proporciona unes premisses empresarials útils per als propietaris i els gerents de les petites i les mitjanes empreses respecte dels seus creditors. L'estudi limita la racionalitat al marc del dret econòmic que es va utilitzar per privatitzar el procés concursal al Perú, limitant l'acció i l'abast d'Indecopi.L'estudi subratlla la necessitat de coordinar les diferents regulacions legals que afecten els grups d'interès, principalment els bancs, que actuen més en resposta als accionistes i als dipositants. Si tenim en compte que tots els comportaments són el resultat d'una anàlisi cost-benefici, la manca d'un superprivilegi per al deute postconcursal, el craw down i altres mesures de reconstitució de capital de treball implicaran més liquidacions. Es proposen un conjunt de normes legislatives amb una anàlisi cost-benefici, entre les quals hi ha la reducció del percentatge del quòrum per reestructurar la firma i modificar l'ordre de prelació, derogar la liquidació automàtica per situació de balanç, crear la figura jurídica del promotor i permetre la difusió del procediment mitjançant una pàgina web. Pel que fa als procediments:Atorgar competències i facultats a les sales superiors comercials en els procediments concursals.Quant a la Superintendència de la Banca i les Assegurances, rebaixar el nivell de provisió bancària quan els crèdits reestructurats es considerin en la categoria normal. Proposar canvis en el reglament de valors d'empreses en concurs, privilegiant la negociabilitat lliure d'aquests crèdits, amb la finalitat de donar suport a les empreses viables i crear un fons de reactivació econòmica per incentivar el refinançament.Aquest estudi és útil per formular polítiques governamentals i també per a les polítiques d'empreses amb dificultats.L'ús indirecte de les mesures de recuperació i el gran nombre d'empreses amb dades incompletes són les limitacions d'aquest estudi. Les línies futures de recerca han d'abastar estudis comparatius en altres latituds sud-americanes utilitzant sistemes judicials i administratius, i després comparar països desenvolupats i no desenvolupats fent servir les mateixes variables i els mètodes per provar la metodologia.