Estudi de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica en l’àmbit d’Atenció Primària de Salut. Impacte d’un programa d’educació mèdica dirigit als professionals sanitaris
- Autores: Mónica Monteagudo Zaragoza
- Directores de la Tesis: Maria Montserrat Ferrer Forés (dir. tes.), Marc Miravitlles (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Ángel Muñoz Pérez (presid.), Antoni Trilla García (secret.), Ana Moragas Moreno (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El treball d’aquesta tesi consisteix en proporcionar una visió global dels pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i avaluar l’efectivitat d’un programa d’educació mèdica integral dirigit als professionals sanitaris d’Atenció Primària de Salut (APS) comparat amb la pràctica habitual. Aquesta tesi fa una incursió en el diagnòstic, el maneig i l’estat de salut dels pacients amb MPOC i pretén aportar a través de tres estudis publicats en revistes d’impacte un coneixement més profund sobre l’ús de l’espirometria, l’impacte de programes d’educació integral en metges i infermeres dels pacients amb MPOC i l’evolució de la qualitat de vida dels pacients MPOC al llarg del temps dins l’àmbit d’APS. El primer estudi es dedica a conèixer l’estat d’utilització de l’espirometria en l’atenció dels malalts amb MPOC. Com a aportació més important indica la infrautilització de l’espirometria dins l’àmbit d’APS. La seva realització durant el seguiment no es va associar a unes pautes diferents de tractament ni a un abordatge més complet de la malaltia. A més, es va observar variabilitat significativa en la realització d’espirometries diagnòstiques entre els diferents centres d’APS. Tot i que darrerament s’ha difós molt l’ús de l’espirometria en el primer nivell assistencial, aquests resultats posen de manifest que l’espirometria continua sent infrautilitzada i que hi ha una necessitat d’Implementar programes per millorar l’ús de l’espirometria a l’APS. El segon estudi mostra que la implementació d’un programa d’educació integral en Atenció Primària dirigida als professionals de la salut, basat en l’aplicació de diferents estratègies i focalitzat en aspectes d’educació sanitaria recomanats per les Guies de Pràctica Clínica no va aconseguir els canvis esperats en la qualitat de vida dels pacients MPOC a l’any de seguiment. No obstant això, en aquest estudi es va observar un canvi de conducta en els professionals i en conseqüència una millora en el maneig clínic i en els estils de vida dels pacients tot i que no es va acompanyar de cap millora ni en l’evolució clínica ni en l’estat de salut dels malalts MPOC al cap d’un any de seguiment. Aquets resultats controvertits proporcionen nova evidencia sobre l’impacte en els pacients MPOC d’un programa d’intervenció dels metges i infermeres, i poden ajudar en el desenvolupament de futurs programes educatius per professionals sanitaris i pacients amb MPOC més efectius. Els resultats del tercer estudi indiquen que els pacients amb MPOC atesos a l’APS no presenten un deteriorament important en el seu estat de salut després d’un any de seguiment, quan es consideren globalment. Tot i així, hem detectat una gran variabilitat a nivell individual. Un terç dels pacients (36,7%) van presentar una millora clínicament rellevant de la seva QVRS, associada a l’inici de la polimedicació, visites al pneumòleg, dieta equilibrada, deixar de realitzar rehabilitació respiratòria, deixar de fumar, i no ser un exacerbador freqüent. D’altra banda, un altre terç (29,2%) dels pacients amb MPOC van presentar un empitjorament clínicament rellevant de la seva QVRS, associat a un increment dels símptomes i dels ingressos hospitalaris. El disseny de l’estudi va permetre observar que la incidència de determinats factors clínics i de tractament durant el seguiment influenciaven més la QVRS que no la seva persistència La valoració d’aquests canvis pot ajudar als professionals sanitaris a millorar l’atenció i satisfacció del pacient.
