Patrons d’acumulació de restes de fauna del Plistocè superior al nord-est peninsular (àrea del Massís del Garraf-Ordal)

• Autores: Montserrat Sanz Borràs
• Directores de la Tesis: Josep Maria Fullola Pericot (dir. tes.), Philippe Brugal (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juliá Maroto i Genover (presid.), Jordi Nadal Lorenzo (secret.), Philippe Fosse (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Prehistoria
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Els objectius d’aquesta tesi doctoral han estat la caracterització dels conjunts faunístics del Plistocè superior del litoral català (àrea del massís del Garraf-Ordal) amb una mateixa problemàtica, la presència d’una gran quantitat d’acumulacions de restes de grans vertebrats modificades per carnívors amb escassa presència humana. Els treballs s’han centrat en l’anàlisi dels jaciments de la Cova del Rinoceront (Castelldefels), la Cova del Gegant (Sitges) i la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló) amb l’objectiu de discernir les diferents ocupacions per part d’agents biològics, en determinar les estratègies de subsistència dels grups humans així com en identificar si ha hagut un aprofitament dels recursos faunístics acumulats a les cavitats ja sigui de forma natural o per carnívors. L’estudi tafonòmic, zooarqueològic i l’anàlisi dels copròlits apunten a què la major part de les restes òssies d’aquests jaciments han estat aportades i modificades per carnívors, en les que no s’ha observat cap activitat carronyera per part dels grups humans, pel que la presència antròpica a les cavitats no és el resultat de l’aprofitament marginal d’aquestes carcasses. Aquestes ocupacions humanes serien de caràcter breu, no coincidirien en el temps amb els altres agents biològics i respondrien a visites de tipus ocasional durant el Paleolític mitjà, tal i com queda demostrat a partir de les escasses restes lítiques i les poques evidències de restes de fauna amb activitat antròpica. En el cas de la Cova del Gegant, a més, l’activitat humana quedaria palesa també per les restes fòssils d’Homo neanderthalensis atribuïdes a diversos individus.