Un laboratori de divulgació tecnològica. El New York Museum of Science and Industry i la política de la museïtzació de la tecnologia als Estats Units (1912-1951)
- Autores: Jaume Sastre Juan
- Directores de la Tesis: Agustí Nieto Galán (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Alfons Zarzoso Orellana (presid.), Oliver Hochadel (secret.), Sophia Vackimes Serret (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Aquesta tesi doctoral analitza els canvis en la política de la museïtzació de la tecnologia als Estats Units durant el període d’entreguerres a través del cas d’estudi del New York Museum of Science and Industry (1912-1951), un dels primers museus industrials dels Estats Units. El museu, que havia d’ubicar-se en un edifici d’estil neoclàssic en un parc, va néixer l’any 1927 com a Museum of the Peaceful Arts, va passar a anomenar-se New York Museum of Science and Industry quan va traslladar-se al Daily News Building l’any 1931 i va estar a punt de ser rebatejat com a Science Center quan va reinaugurar-se al Rockefeller Center l’any 1936. La tesi segueix la trajectòria d’aquest museu errant a través de tots els canvis de nom, lloc i coses, que reflecteixen un allunyament gradual de les coordenades ideològiques, els règims visuals i les característiques arquitectòniques del que Tony Bennett anomena exhibitionary complex. La tesi replanteja i fa més complexa la narrativa històrica sobre els museus tècnics del segle XX, tot defensant que el període d’entreguerres va viure una transformació en la política de la museïtzació de la tecnologia, que va tenir el seu origen als Estats Units i que suposa la transició entre el model cultural dels grans museus tècnics nacionals del segle XIX i el dels science centers “interactius” de la segona meitat del segle XX. Els museus tècnics, que havien nascut de la mà del sector més conservador dels enginyers nord-americans amb una retòrica paternalista de disciplinament i elevació moral de les classes treballadores a través de l’educació industrial, van concentrar-se arrel de la Gran Depressió en la producció i reproducció de discursos sobre el rol de la tecnologia en la història i, en una creixent simbiosi amb les grans corporacions tecnocientífiques, van adoptar noves tècniques expositives dirigides a fomentar l’alfabetització tecnològica entre els consumidors de classe mitjana definits per la indústria cultural de la comunicació de masses. A través de fonts textuals i visuals, aquesta tesi combina la història de la tecnologia amb el que en el món acadèmic anglosaxó s’anomena museum studies, que posa l’accent en la importància de la materialitat i estructura dels espais expositius, així com en la performativitat de les pràctiques de visita, per tal d’entendre la producció i reproducció de significats als museus. La tesi considera els museus tècnics com a espais en què es produïen, consumien i legitimaven imatges de la ciència i la tecnologia en un context de lluita ideològica per l’hegemonia cultural. Defensa que el New York Museum of Science and Industry va ser un laboratori experimental de divulgació tecnològica i explora els mecanismes canviants a través dels quals aquestes imatges van circular en un context històric en què eren ingredients fonamentals de la producció de consensos al voltant d’un capitalisme en crisi.
