Ètica i política del risc. La regulació dels productes químics
- Autores: Manel Pau Vilà
- Directores de la Tesis: Margarita Boladeras i Cucurella (dir. tes.), Antoni Domènech Figueras (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Victòria Camps i Cervera (presid.), Àngel Puyol González (secret.), Jose Antonio Estevez Araujo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
El propòsit d'aquest treball és explorar els aspectes morals i polítics de la gestió dels riscos tecnològics, en especial els riscos de la producció i ús dels productes químics industrials, des del punt de vista del republicanisme democràtic. La tesi que es defensa és que els riscos tecnològics s'han de regular com a resultat d'una deliberació democràtica. Deliberació significa que les raons compten, que la decisió no consisteix només en l'agregació dels interessos o de les preferències, com fa l'anàlisi cost-benefici. I aquest debat col•lectiu s'ha de basar en una ciència independent o desinteressada – desvinculada dels interessos particulars. La recerca intenta prosseguir les línies iniciades principalment per Nicholas Rescher, Kristin Shrader-Frechette, Carl Cranor i Sven Ove Hansson. Des de diferents perspectives aquests autors han mostrat la necessitat de refinar el criteri tècnic de decisió (la maximització de la utilitat esperada) amb la consideració dels possibles resultats catastròfics i de les probabilitats negligibles, i de les conseqüències d'un fals positiu i les d'un fals negatiu en la regulació del risc; i d'ampliar-lo amb la incorporació de criteris explícitament morals, com la justícia en la distribució de beneficis i riscos, o el dret a la salut. Cass Sunstein ha estat molt bel•ligerant contra el que ell considera que són irracionalitats que es produeixen en la regulació dels riscos quan es fa massa cas de les pressions populars i es promulguen lleis “dictades per la por” seguint alguna variant del principi de precaució. I ha propugnat, almenys en part, que l'anàlisi cost-benefici pot ser la solució per restaurar la racionalitat. L'anàlisi que se'n fa en aquest text vol argumentar que l'anàlisi cost-benefici no està justificat moralment i que el principi de precaució no s'ha d'entendre com un criteri de decisió alternatiu al de maximització de la utilitat esperada sinó com una regla heurística. La proposta de gestió democràtica dels riscos que es vol justificar es basa en la concepció de la democràcia d'Amy Gutmann i Dennis Thompson, i de Henry Richardson, entre d'altres; i en la caracterització de les funcions dels comitès d'assessorament científic independents que han fet Wiebe Bijker, Roland Bal i Ruud Hendriks. La implantació dels objectius de la química verda –reforma de la indústria química per tal de fer-la més benigne per a la salut– podria ser la concreció en el cap dels riscos dels productes químics dels principis de gestió democràtica. En aquest context, s'analitza l'avenç que pot representar la nova regulació europea del 2006 (reglament REACH) que traspassa la càrrega de la prova de no toxicitat al fabricant.
