Resumen de Temps, treball i benestar: una aproximació des de la vida quotidiana
L'objectiu de la tesi doctoral és estudiar la importància del temps com a factor de benestar quotidià en el context de la societat contemporània. Més concretament, es proposa analitzar la creixent vinculació del temps amb el benestar a partir de les relacions socials que s'estableixen entorn del treball. Quina és l'aportació dels diferents temps de treball al benestar o què es percep socialment com a benestar són dos dels interrogants de partida. La perspectiva teòrica proposada per abordar aquest objecte d'estudi pivota sobre tres eixos. En primer lloc, es proposa un canvi d'enfocament en la concepció del benestar: un canvi que suposa el pas del benestar material al benestar quotidià, el pas d'una aproximació macro a una aproximació micro vers aquest concepte. Aquest canvi es caracteritza per l'ampliació de la perspectiva econòmica i productivista que sovint s'utilitza per definir i mesurar el benestar. En aquest sentit, la tesi defensa l'ús d'un concepte de benestar que permeti considerar tant els aspectes materials com els simbòlics. En segon lloc, es proposa mesurar les necessitats −individuals i socials− no només en termes de risc vinculats a l'ocupació, sinó també en termes de promoció del benestar quotidià lligats a la reproducció en general i a la cura en particular. Per això, es parteix de la perspectiva de gènere a l'hora de definir el concepte treball i la seva relació amb el temps, la qual cosa suposa tenir present que el treball no és, estrictament, un sinònim d'ocupació i que el temps no equival, únicament, a la jornada laboral. D'aquesta manera l'objecte d'estudi també inclou els temps i els treballs no reconeguts econòmicament però imprescindibles per a la reproducció i el benestar de les persones. En tercer lloc, s'entén el concepte temps amb tota la seva amplitud, és a dir, no cenyit a les agulles del rellotge, la qual cosa suposa subratllar-ne el caràcter multidimensional i, més específicament, el doble vessant que el caracteritza: l'objectiu i el subjectiu. Concretament, es parteix de la idea que el contingut i la mesura del temps depenen dels contextos socioculturals on es defineixen. Aquesta reflexió no es pot obviar ni per estudiar la importància creixent del temps dins la societat actual, ni per respondre com i per què el temps s'ha situat al centre de les demandes i necessitats socials existents en la societat del benestar. Aquests tres eixos es fan operatius a través de la vida quotidiana, considerada un escenari material i simbòlic. Pel que fa la perspectiva metodològica, en primer lloc, proposa la combinació de les aproximacions quantitativa i qualitativa amb l'objectiu de conèixer els significats subjectius atribuïts al temps dedicat al treball. I, en segon lloc, es proposa la combinació de les anàlisis estructural i biogràfic per tal d'introduir la dimensió longitudinal. Aquest plantejament metodològic es concreta amb l'ús de l'entrevista biogràfica i l'anàlisi estructural del discurs.L'opció per aquestes tècniques d'investigació i anàlisi respon a la doble voluntat de recollir les percepcions subjectives relacionades amb el temps, el treball i el benestar segons les condicions materials d'existència, així com discriminar la influència de les variables curs de vida i generació. Es considera que el material empíric recollit a través d'aquesta tècnica d'investigació permet aprofundir en les raons estructurals i biogràfiques que expliquen la importància del temps com a factor de benestar.
